Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Radioactivitat artificial

Les radiografies són un exemple típic de font de radioactivitat artificial

La radioactivitat artificial és tota radioactivitat o radiació ionitzant d'origen antropogènic, és a dir, causada per l'activitat dels humans. És exactament igual a la radiació natural procedent de les quatre cadenes radioactives naturals, així com els seus efectes, l'única diferència entre radiació natural i artificial és la seva procedència i els seus efectes biològics són idèntics. En ambdós casos les radiacions directament ionitzants són radioactivitat alfa formada per nuclis d'Heli-4 (dos protons i dos neutrons units) i radioactivitat beta formada per electrons, mentre que les indirectament ionitzants són radiacions electromagnètiques, com per exemple els raigs gamma, que són fotons.[1][2]

Les fonts de radiació artificial, és a dir, les fonts de radiació originades per activitats humanes, poden incloure qualsevol mena de dispositiu o sistema que generi radiació dels mateixos elements radioactius que es troben naturalment a la Terra i també les formades per radionúclids artificials, provocats pels humans. En aquest segon grup hi ha, per exemple, procediments de diagnòstics i tractaments mèdics, com les radiografiesraigs X—, la radioteràpia, la medicina nuclear i la detecció i seguiment de cèl·lules o teixits malalts, alguns procediments industrials, especialment de control de qualitat dels productes, i del sector públic o urbans com la detecció de fuites en canonades subterrànies, per exemple el nivell d'emplenat de les llaunes de refrescos, per a l'obtenció d'energia elèctrica en centrals nuclears, concretament als reactors nuclears, els acceleradors de partícules i l'armament nuclear.[1][2]

En utilitzar o manipular les fonts de radiació artificial, com en fer-ho amb les naturals, en general és comú que es produeixin residus radioactius. Aquest tipus de residus cal tractar-los de manera separada i diferenciada dels residus ordinaris, fins al punt que el fet que una petita porció d'un d'ells passi a unes escombraries normals, per exemple, es considera un accident i pot implicar també un delicte. Alguns d'aquests residus es poden revaloritzar si se'ls pot assignar un altre ús, els altres es divideixen entre residus d'alta activitat, els de mitjana i baixa activitat i els de molt baixa activitat.[1][2]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Jaume Jorba i Bisbal, Física nuclear I, Edicions UPC, 2000. ISBN 9788483013731 (català)
  2. 2,0 2,1 2,2 Xavier Ortega, Lluis Batet i Pere Coll. Tecnologia energètica, UPC, 2002. (català)
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9