Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

RY Sagittarii

Infotaula objecte astronòmicRY Sagittarii
Tipusestel Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)Cpec[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióSagitari Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra1.966,9552 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)6,25 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva5.814 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi0,5084 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−0,472 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)8,887 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−16,02 km/s[2] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial1 cm/s²[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)19h 16m 32.767s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-34° 28' 39.663''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,1[5] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

RY Sagittarii (RY Sgr / HD 180093 / HR 7296) és el nom d'un estel variable de la constel·lació de Sagitari.[6] Està situada pocs graus al nord del límit de la constel·lació amb Corona Austral i habitualment la seva magnitud és +7,2. Es troba a uns .6000 anys llum de distància del Sistema Solar.[7]

RY Sagittarii és una supergeganta groga i estel variable R Coronae Borealis la lluentor de la qual presenta abruptes caigudes fins a magnitud +14 cada dos anys aproximadament. Aquests episodis d'enfosquiment es deuen a l'expulsió de pols de carboni des de la superfície estel·lar. L'estel queda submergit en el seu propi material fins que a poc a poc es dissipa. Això explica les ràpides caigudes i les recuperacions lentes en la lluentor. És el segon estel més brillant dins d'aquesta classe de variables.[8]

L'estudi detallat de la corba de llum de RY Sagittarii mostra una oscil·lació secundària en la magnitud, de tipus cefeida, quan l'estel es troba amb lluentor màxima. El període d'oscil·lació és de 39 dies i l'amplitud de 0,5 magnituds. Estudis recents suggereixen que aquest període de pulsació pot estar disminuint, bé degut a la ràpida evolució de l'estel en la fase de post-gegant, o per una pèrdua substancial de massa.[9]

Va ser descoberta per Jacobus Kapteyn en 1895.

Vegeu també

Referències

  1. Afirmat a: Catalogue of two-dimensional spectral types for the HD stars, Vol. 3. Autor: Nancy Houk. Pàgina: 0. Data de publicació: 1982.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. Martin Asplund «New constraints on the chemical evolution of the solar neighbourhood and Galactic disc(s)» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 26-05-2011, pàg. A138. DOI: 10.1051/0004-6361/201016276.
  5. 5,0 5,1 «Fine analysis of three R Coronae Borealis stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1975, pàg. 383–388.
  6. «RY Sagittarii» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 11 desembre 2020].
  7. RY Sagittarii Jumk.de/astronomie
  8. RY Sagittarii. Surastronómico
  9. «RY Sagittarii». AAVSO. [Consulta: 11 desembre 2020].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9