Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Rímur

A la literatura islandesa, una ríma (literalment una rima, pl. rímur) és una epopeia escrita dins dels rímnahættir ("paràmetres del rímur"). Són rimes, presentant una al·literació i consisteix en 2 a 4 línies per estrofa. Hi ha centenars de característiques que defineixen als rímur, explicant variacions (Sveinbjörn Beinteinsson proposa 450 variacions en la seva Háttatal[1][2]), Però poden ser agrupades dins de 10 famílies. El plural, rímur, és també utilitzat com un plural ordinari, donant a entendre dos o més rímur, però també el terme és usat per descriure obres extenses, les quals contenen més d'una ríma com un tot. L'obra Ólafs ríma Haraldssonar parla una història sobre Olaf II el Sant en una ríma, mentre Núma rímur és una part que compon l'epopeia Numa Pompili.

Les primeres rímur daten del segle xiv. Ólafs ríma Haraldssonar, preservat en Flateyjarbók, és de vegades considerat una de les més antigues ríma mentre Skíðaríma i Bjarkarímur són altres exemples de les antigues rímur. Les rímur es van formar a través de la Poesia escàldica amb influències de les epopeies continentals. Durant segles van ser la principal demostració de la poesia èpica a Islàndia. En l'àmplia majoria dels casos els cicles de les rímur van ser compostes a partir d'històries ja existents.

Al segle xix el poeta Jónas Hallgrímsson va publicar una crítica influent en un cicle de rímur de Sigurður Breiðfjörð i del gènere en total. Al mateix temps Jónas i altres poetes romàntics van anar incloent noves formes continentals en els versos dins de la literatura islandesa, i és on la popularitat del rímur comença a declinar. No obstant això, molts dels poetes islandesos dels segles XIX i XX van seguir component rímur, tals com Bólu-Hjálmar, Sigurður Breiðfjörð, Einar Benediktsson, Steinn Steinarr, Örn Arnarson i Þórarinn Eldjárn. A la fi del segle XX Sveinbjörn Beinteinsson va ser el més reconegut dels compositors de rímur.

Steindór Andersen és actualment l'intèrpret de rímur més actiu a Islàndia, sovint col·labora amb la banda Sigur Rós i també contribueix en algunes obres de Hilmar Örn Hilmarsson.

Referències

  1. Bragfræði og Háttatal eftir Sveinbjörn Beinteinsson
  2. Vésteinn Ólason, 'Old Icelandic Poetry', in A History of Icelandic Literature, ed. by Daisy Nejmann, Histories of Scandinavian Literature, 5 (Lincoln: University of Nebraska Press, 2006), pp. 1-63 (pp. 55-59).
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9