Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Quint Fabi Màxim Al·lobrògic

Pel seu fill, vegeu Quint Fabi Màxim (fill de l'Al·lobrògic)
Plantilla:Infotaula personaQuint Fabi Màxim Al·lobrògic
Biografia
Naixementc. 164 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
MortAbans de 100 aC Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
121 aC – 121 aC
Juntament amb: Luci Opimi
Censor romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaFabi Màxim Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsQuint Fabi Màxim Modifica el valor a Wikidata
ParesQuint Fabi Màxim Emilià Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Quint Fabi Màxim Al·lobrògic (en llatí: Quintus Fabius Q. f. Q. n. Maximus Allobrogicus) va ser un magistrat romà. Era fill de Quint Fabi Màxim Emilià, i formava part de la família patrícia dels Fabi Màxim, una branca de la gens Fàbia.

Va ser elegit cònsol l'any 121 aC, juntament amb Luci Opimi. Va lluitar a la Gàl·lia, on va derrotar els al·lòbroges i el seu aliat el rei Bituitus dels arverns a la batalla de l'Isara (en). El seu triomf, celebrat a Roma l'any següent (De Allobrogibus et Rege Aruerorum Betulto, diuen els fastos), es va fer famós per l'espectacle del rei Bituit, que li conduïa el carro i exhibia l'armadura de plata que havia portat a la batalla. Amb motiu de la victòria i el triomf, va rebre l'agnomen d'Al·lobrògic amb què és conegut habitualment.

Del botí fet a l'Alvèrnia, Fabi va erigir el Fornix Fabianus, el primer arc de triomf erigit a Roma, que travessava la Via Sacra prop del temple de Vesta, on va col·locar una estàtua seva. Per la mort el 129 aC del seu pare, Escipió Emilià, va oferir un banquet als ciutadans i va pronunciar el seu discurs fúnebre. Ciceró diu que era un home de lletres i un bon orador. Va ser també censor l'any 108 aC.[1]

Referències

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 995. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9