Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Quimera d'Arezzo

Infotaula d'obra artísticaQuimera d'Arezzo

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra escultòrica Modifica el valor a Wikidata
Gènereescultura animalística Modifica el valor a Wikidata
Movimentart etrusc Modifica el valor a Wikidata
Materialbronze Modifica el valor a Wikidata
Mida78,5 (alçària) cm
Col·leccióMuseu Arqueològic Nacional de Florència (Florència) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventari1 Modifica el valor a Wikidata

La quimera d'Arezzo és una escultura etrusca de bronze i un dels exemples més coneguts de l'art dels etruscs. Va ser trobada el 1553, durant la construcció d'una fortificació a la perifèria d'Arezzo, una antiga ciutat etrusca i romana de la Toscana, i va ser reclamada immediatament per a la col·lecció del gran duc de la Toscana, Cosme I de Mèdici, el qual la va exposar al públic al Palazzo Vecchio, i va col·locar peces de bronze més petites al seu propi estudi al Palazzo Pitti, on "el duc s'entretenia amb gran plaer netejant-les ell mateix, amb algunes eines d'orfebre" (tal com Benvenuto Cellini explica en la seva autobiografia). La quimera encara es conserva a Florència, actualment al Museu Arqueològic. Fa aproximadament 80 centímetres d'alçada.[1]

En la mitologia grega, la monstruosa quimera devastava el seu lloc natal, Lícia, fins que va ser derrotada per Bel·lerofont. Al principi, els descobridors d'aquest bronze a Arezzo el van identificar amb un lleó, ja que la seva cua, que hauria de tenir forma de serp, s'havia perdut. Aviat, però, es va reconèixer que representava la quimera del mite i, de fet, entre les petites peces de bronze i els fragments portats a Florència, es va recuperar una secció de la cua, segons Giorgio Vasari. L'actual cua de bronze és una restauració del segle xviii.

La quimera formava part d'un tresor d'estàtues de bronze encara més important, que havia estat cautelosament enterrat en algun moment de l'antiguitat. Es van trobar per casualitat, mentre es cavaven unes rases a l'exterior de la porta de San Laurentino, a les muralles de la ciutat. N'hi ha una rèplica de bronze exposada al lloc de la troballa.

A la pota dreta de la quimera, hi ha una inscripció que s'ha llegit de diferents maneres, però que recentment s'està d'acord que diu TINSCVIL. Aquesta inscripció indica que el bronze era un objecte votiu dedicat a Tin o Tínia, el déu suprem etrusc del dia.[1][2][3]

Referències

  1. 1,0 1,1 Mario Iozzo; Giuseppina Carlotta Cianferoni; Claire L. Lyons; Seth D. Pevnick The Chimaera of Arezzo. David Brown Book Company, 2009. ISBN 978-88-596-0628-4. 
  2. «The Chimaera of Arezzo: July 16, 2009–February 8, 2010». [Consulta: 26 novembre 2014].
  3. Cohen, Beth. «The Chimaera of Arezzo», 01-07-2010. [Consulta: 26 novembre 2014].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9