Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Quim

El quim (del grec χυμός khymos, "suc")[1][2] és una massa pastosa, semi-sòlida i de consistència àcida,[3] formada per menjar parcialment digerit que és expulsada per l'estómac, a través de la vàlvula pilòrica, al duodè (o intestí prim).[4]

Procés de formació

Quan es masteguen els aliments es forma el bol alimentari aquest ingressa a l'estómac on serà esmicolat. Durant el procés de digestió l'estómac segrega enzims i suc gàstric, concretament segrega; àcid clorhídric, la rennina (àcid que degrada la llet), la mucina i la pepsina (tant l'àcid clorhídric com el factor intrínsec són produïts per les cèl·lules parietals de les glàndules gàstriques, situades en la mucosa de l'estómac. El pepsinogen és sintetitzat per les cèl·lules principals, un altre tipus de cèl·lules de les glàndules gastrointestinals.). Perquè aquests actuïn correctament les parets de l'estómac es contreuen rítmicament en els anomenats moviments peristàltics. Després d'haver obtingut una barreja homogènia el procés serà continuat a l'intestí prim i esdevindrà quil.

Referències

  1. Chyme, Online Etymology Dictionary
  2. χυμός, Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon, on Perseus Digital Library
  3. Proyecto Bioesfera del Minsiterio d'Educación, definició de Quim.
  4. chyme, Merriam-Webster Online Dictionary

Vegeu també

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9