Els pueltxes (del mapudungun: puelche, «gent de l'est») és un dels pobles indígenes de Xile i Argentina que formen part de la cultura tehueltxe. Habitaven valls de les serralades de Xile i l'est de la serralada dels Andes al Puelmapu, actual territori argentí.[1] El nom pueltxe no és un descriptor ètnic, sinó d'ubicació geogràfica, que després va abastar als següents grups:
Al final del segle xviii els grups pueltxes havien estat delmats per les pestes i epidèmies i els supervivents estaven molt aculturats pels maputxes, de manera que al segle xix els pueltxes eren un grup mixogènic constituït bàsicament per hets (encara que molt maputxitzats o araucanitzats culturalment) amb elements descendents principalment dels günün-a-künna o gennakenk.
Quan es deixa de banda la denominació pueltxe, es classifiquen tots els grups com tehuelxes, dividits així:
- Tehuelxes insulars, a Terra del Foc
- Selknam (los ones)
- Man(e)kenk (els haush, barreja d'ones i yamana (a la península Mitre de l'àrea oriental de la isla.
- Tehueltxes de terra:
- Aonikenk: tehueltxes meridionals, que dominaven des de l'estret de Magalles fins al Chubut (Argentina) i la província de Palena a Xile. Parlaven l'aoniko aish.
- Chehuache-kénk: tehueltx centrals, que dominaven la serralada dels Andes des del llac Buenos Aires/General Carrera i el llac Fontana fins al llac Nahuel Huapi a l'Argentina, i a Xile la zona d'Osorno, Llanquihue i Palena. Parlaven téushen.
- Guénena-kéne: tehueltxes septentrionals, que dominaven a l'Argentina al nord del riu Chubut fins al riu Negro, amb incursions fins al sud de la província de Buenos Aires (serra de la Ventana) i el sud-est de la província de La Pampa, i a Xile les valls de la serralada entre Lonquimay i Osorno. Parlen el yájitch.
Avui dia aquesta denominació general tehueltxe s'ha substituït sovint per la dels «kenk» que ve a ser la mateixa, però amb les adaptacions geogràfiques adients a les zones que avui dia ocupen els que encara existeixen.
A la zona del llac Nahuel Huapi a la província de Río Negro i a Xile entre Lonquimay i Província d'Osorno, vivien els puelches del Nahuel Huapi que van ser evangelitzats pel jesuïta Nicolás Mascardi. Van desaparèixer absorbits pels poyes que després van ser maputxitzats.[3]
Referències
- ↑ Schobinger, Juan «Conquistadores, misioneros y exploradores en el Neuquén. Antecedentes para el Conocimiento Etnográfico del Noroeste Patagónico.» (en castellà). RUNA, archivo para las ciencias del hombre, 9, 1-2, 1959. DOI: 10.34096/runa.v9i1-2.4550. ISSN: 1851-9628.
- ↑ Berón, Mónica; Di Biase, Ayelen; Musaubach, Gabriela; Páez, Florencia «ENCLAVES Y ESPACIOS INTERNODALES EN LA DINÁMICA DE POBLACIONES EN EL WALL-MAPU: APORTES DESDE LA ARQUEOLOGÍA PAMPEANA». Estudios atacameños, 56, 12-2016, pàg. 253–272. DOI: 10.4067/S0718-10432017005000008. ISSN: 0718-1043.
- ↑ Biedma, Juan M. Cronica historica del Lago Nahuel Huapi (en castellà). Editorial Del Nuevo Extremo, 1987. ISBN 978-987-1068-21-0.
Bibliografia
