Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Psicologia clínica

La psicologia clínica és la branca de la psicologia que s'ocupa principalment de la diagnosi, el tractament i la prevenció dels trastorns mentals.[1] Es pot definir globalment com una disciplina que integra coneixement científic, models teòrics i experiència clínica amb l'objectiu de comprendre, prevenir i alleujar les malalties mentals i el malestar psicològic així com promoure la percepció de benestar personal i el desenvolupament personal.[2][3]

Tradicionalment, la psicologia clínica està associada a l'assessorament (counseling en anglès) i a la psicoteràpia, encara que alguns enfocaments moderns consideren una aproximació més eclèctica, incloent una diversitat de tècniques terapèutiques. Habitualment, excepte els que treballen conjuntament amb psiquiatres, els psicòlegs clínics no prescriuen psicofàrmacs (medicaments psicotròpics).

A Espanya es requereix una formació sanitària especialitzada, que depèn del Ministeri de Salut, anomenada PIR: Psicòleg Intern Resident. Per adquirir el títol cal superar l'examen PIR i realitzar quatre anys de residència en un hospital que són avaluats de forma continua.[4]

Els psicòlegs clínics treballen amb un model de pràctica científic, on les problemàtiques clíniques es formulen en termes d'hipòtesis a ser comprovades, a través de la informació recopilada de les trobades amb el pacient o client, que dona compte del seu estat mental. Alguns psicòlegs clínics poden enfocar-se en el maneig clínic de pacients amb dany cerebral, la qual cosa es coneix com a neuropsicologia clínica, la qual implica generalment entrenaments addicionals de les funcions cerebrals compromeses.

En l'últim temps,[Quan?] i particularment als Estats Units, s'ha produït una separació cada vegada major entre els psicòlegs que fan recerca universitària i els psicòlegs clínics. Molts psicòlegs acadèmics creuen que els clínics empren teràpies que es basen en teories ja desacreditades o sense proves de suport empíric sobre la seua efectivitat. D'altra banda, els clínics creuen que els acadèmics ignoren l'experiència adquirida pel fet de tractar directament i contínuament amb pacients o clients. Aquests desacords han donat com a resultat la formació de la Societat Americana de Psicologia (American Psychological Society, APS) per part dels psicòlegs dedicats a la investigació, per a distingir-se de l'Associació Americana de Psicologia (American Psychological Asociation, APA).[cal citació]

Pràctica professional

Els psicòlegs clínics poden dedicar-se a un ampli rang de serveis professionals com ara:[5] el diagnòstic de trastorns mentals, el tractament psicològic individual i grupal i el tractament de problemes mentals i d'adaptació associats a malalties físiques. Es poden dedicar a més a la investigació científica psicològica, programes de prevenció i tractament, expertes en psicologia forense, psicoteràpia i ensenyament

Referències

  1. [enllaç sense format] http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/21 TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de psiquiatria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia) Consultat el 20 d'abril de 2012
  2. «About Clinical Psychology». apa.org. American Psychological Association, Division 12, Society of Clinical Psychology.
  3. Plante, Thomas. Contemporary Clinical Psychology. Nova York, NY: Wiley & Sons, 2005. ISBN 0-471-47276-X. 
  4. «Orden SAS/1620/2009, de 2 de junio, por la que se aprueba y publica el programa formativo de la especialidad de Psicología Clínica.» (en castellà) p. 51210–51236. Ministerio de Sanidad y Política Social, 17-06-2009. [Consulta: 4 juliol 2024].
  5. Compas, Bruce; Gotlib, Ian. Introduction to clinical psychology. Nova York, NY: McGraw-Hill Higher Education, 2002. ISBN 0-07-012491-4. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9