Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Psicoacústica

La psicoacústica és la disciplina que estudia la percepció subjectiva de les qualitats (característiques) del so: intensitat, to i timbre.[1] Aquestes qualitats o característiques del so estan, al seu torn, determinades pels mateixos paràmetres del so, principalment, freqüència i amplitud. A causa de la sensibilitat (eficiència de la resposta en freqüència) de l'oïda humana, aquests termes en el context de la psicoacústica no són totalment independents. Els tres s'influïxen mútuament. Modificant un paràmetre, canvien els altres i la percepció del so canvia.[2] Per exemple, si es modifica la intensitat d'un so (la seva sonoritat) això afecta a la percepció de l'altura i del timbre, etcètera. Els paràmetres psicoacústics més rellevants són:

  1. Sonoritat. Percepció subjectiva de la intensitat (amplitud) sonora (imatge sonora).[3]
  2. Altura està lligada a la percepció del to (en concret, amb la freqüència fonamental del senyal sonor). Com es percep el greu o agut que és so?.
  3. Timbre: És la capacitat que ens permet diferenciar els sons. El timbre està caracteritzat per la forma de l'ona, és a dir, pel seu component harmònic.

Referències

  1. Stach, Brad A. Comprehensive Dictionary of Audiology: Illustrated, Third Edition (en anglès). Plural Publishing, 2019-02-22, p. 215. ISBN 978-1-944883-90-4. 
  2. Ballou, Glen. Handbook for Sound Engineers (en anglès). CRC Press, 2015-03-05, p. 43. ISBN 978-1-135-01666-1. 
  3. Katz, William F.; Assmann, Peter F. The Routledge Handbook of Phonetics (en anglès). Routledge, 2019-03-15, p. 85. ISBN 978-0-429-50856-1. 

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9