Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Província de Parwan

Plantilla:Infotaula geografia políticaProvíncia de Parwan
Imatge
Tipusprovíncia d'Afganistan Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 35° N, 69° E / 35°N,69°E / 35; 69
EstatAfganistan Modifica el valor a Wikidata
CapitalCharikar Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població664.502 (2013) Modifica el valor a Wikidata (111,23 hab./km²)
Idioma oficialpaixtu
darí Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície5.974 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.906 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2AF-PAR Modifica el valor a Wikidata

La província de Parwan (Parwān, persa i paixtu: پروان) o Parvān és una divisió administrativa de l'Afganistan a les muntanyes de l'Hindu Kush,[1] situada al nord de Kabul. La capital és Charikar. Encara que després de l'ocupació americana va ser zona segura, darrerament s'han produït diversos atacs.[2][3] La majoria de la població són tadjiks i kizilbaixis (70%) i després venen els paixtus (25%) i els hazares (2/3%).[4][5] En aquesta província estava situat l'estratègic túnel de Salang (que assegurava el pas cap al nord) i la base soviètica de Bagram (al nord de Kabul i al sud del túnel).

Història

El 329 aC, Alexandre el Gran va fundar Alexandria del Caucas. La població, conquerida pels àrabs el 792 fou coneguda com a Parwan.[1] El 1221 s'hi va lliurar la batalla de Parwan entre els mongols i les forces del xa de Coràsmia dirigides per Djalal al-Din Manguberti que fou la primera derrota dels mongols.[1] Una altra batalla s'hi va lliurar el 1840 a la Primera Guerra Angloafganesa quan ja no quedava ningú al poble, i en la que els britànics foren derrotats. El 1937 es va establir una fàbrica tèxtil a Djabal al-Siradj.[1] originant la població de Jabal Saraj prop de l'antiga població de la que només quedaven les ruïnes.[1] A la zona, dominada pels soviètics, hi va haver alguna operació dels islamistes basats fora de la província, però el govern comunista va controlar la província quasi fins al final (1992); a finals del segle xx va oferir resistència als talibans que la van ocupar el 1996 fins que el 2001 va caure en mans dels americans. L'equip militar provincial està manat pels coreans.[6]

Districtes

Districtes de Parwan
Districtes de Parwan
Districte Capital Població[7] Àrea[8] Notes
Bagram 75.423
Charikar 130.613
Ghorband 74.123
Jabal Saraj 48.052 Sub-dividit el 2005
Kohi Safi 13.627
Salang 13.627
Sayed Khel 33.334 Creat el 2005 segregat del districte de Jabal Saraj
Shekh Ali 22.831
Shinwari 39.057
Surkhi Parsa 33.639

Galeria

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Richard Nelson Frye (1999). "Farwan (also Parwan)", Enciclopèdia de l'Islam, Leiden, Holanda, E J Brill.
  2. Wood, David. “Afghan Police the Key to Victory.” Politics Daily. http://www.politicsdaily.com/2009/08/17/afghan-police-the-key-to-victory/ Arxivat 2009-12-07 a Wayback Machine. Access September 14th, 2009.
  3. The Times News. “A soldier’s Return.” The Times News. http://www.thetimesnews.com/news/return-28102-soldier-.html[Enllaç no actiu] Accessed September 14th, 2009
  4. «Parwan provincial profile». Arxivat de l'original el 2011-05-31. [Consulta: 29 desembre 2010].
  5. Parwan province on nps.edu
  6. [enllaç sense format] http://joongangdaily.joins.com/article/view.asp?aid=2922615
  7. [enllaç sense format] http://www.mrrd.gov.af/nabdp/DDP-Parwaan.htm Arxivat 2010-07-07 a Wayback Machine.
  8. Afghanistan Geographic & Thematic Layers
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9