ca Província de Papua

Província de Papua
	Papua (id)
	Escut d'armes
Tipus	província d'Indonèsia
Lema	«Karya Swadaya»
Localització
	2° 30′ S, 138° 30′ E / 2.5°S,138.5°E
Estat	Indonèsia
Capital	Jayapura
Conté la subdivisió	Biak Numfor (en) ; Jayapura (en) ; Jayapura ; Keerom (en) ; Mamberamo Raya ; Sarmi ; Supiori ; Waropen ; Yapen Islands (en)
Població humana
Població	1.034.956 (2022) (12,52 hab./km²)
Llengua utilitzada	Nisa (en) ; Anasi (en) ; Yaosakor Asmat (en) ; Sawi (en) ; ambai ; Tunggare (en) ; Ma'ya (en) ; Meax (en) ; Berik (en) ; tobelo ; Biak (en) ; Nimboran (en) ; Tause (en) ; Mor (en) ; Bagusa (en) ; aghu ; Bedoanas (en) ; Masimasi (en) ; Matbat (en) ; Mawes (en) ; Betaf (en) ; Bipim (en) ; Awbono (en) ; Munggui (en) ; Sentani (en) ; Marau (en) ; Mer (en) ; Mlap (en) ; Momina (en) ; Meoswar (en) ; Auye (en) ; Marind (en) ; Maybrat (en) ; Mombum (en) ; Momuna (en) ; Wandamen (en) ; Nduga (en) ; Saweru (en) ; Nafri (en) ; Bonerif language (en) ; Busami (en) ; Buruwai (en) ; Bonggo (en) ; Bayono (en) ; Waris (en) ; Massep (en) ; Kapori (en) ; Nalca (en) ; Moraid (en) ; Migani (en) ; Ndom (en) ; Zorop (en) ; Burumakok (en) ; Morori (en) ; Mantion (en) ; Dabe (en) ; Sempan (en) ; As (en) ; Namla (en) ; Dineor (en) ; Dera (en) ; Ormu (en) ; awyi ; Sumeri (en) ; Dem (en) ; orya ; Ansus (en) ; Baham (en) ; Onin (en) ; Moi-Wadea (en) ; Papuma (en) ; Papasena (en) ; Diuwe (en) ; Doutai (en) ; Dusner (en) ; Duriankere (en) ; Yawa (en) ; Emem (en) ; Erokwanas (en) ; Ekari (en) ; Eipo (en) ; Wano (en) ; Puragi (en) ; Pom (en) ; Ketengban (en) ; Podena (en) ; Obokuitai (en) ; Semimi (en) ; Kehu (en) ; Samarokena (en) ; Yoke (en) ; Fayu (en) ; Mairasi (en) ; Foau (en) ; Sobei (en) ; Roon (en) ; Seget (en) ; Gebe (en) ; Atohwaim (en) ; Serui-Laut (en) ; Koneraw (en) ; Moskona (en) ; Konda (en) ; Goliath (en) ; Gresi (en) ; Saponi (en) ; Itik (en) ; Iwur (en) ; Iresim (en) ; aikwakai ; Hupla language (en) ; Iha (en) ; Skou (en) ; Nipsan (en) ; Suabo (en) ; Sowanda (en) ; Elseng (en) ; Kaburi (en) ; Silimo (en) ; Ngalum (en) ; Ninggerum (en) ; Taikat (en) ; aframa ; Tefaro (en) ; Karas (en) ; Kaptiau (en) ; Tehit (en) ; Sause (en) ; Tofanma (en) ; Mor (en) ; Sauri (en) ; Moi (en) ; Kalabra (en) ; tandia ; Tamagario (en) ; Kaiy (en) ; Kais (en) ; Isirawa (en) ; Tangko (en) ; Taworta (en) ; Kuri language (en) ; Tebi (en) ; Riantana (en) ; Sekar (en) ; arguni ; Tabla (en) ; Irarutu (en) ; Kemtuik (en) ; Keijar (en) ; Kayagar (en) ; Kwer (en) ; Kauwera (en) ; Kayupulau (en) ; Tobati (en) ; trimuris ; Towei (en) ; Kimki (en) ; Amung (en) ; Tsaukambo (en) ; Mekwei (en) ; kamora ; Lepki (en) ; Murkim (en) ; Liki (en) ; Molof (en) ; Kamberau (en) ; Kombai (en) ; Kokoda (en) ; Kofei (en) ; Kirikiri (en) ; Komyandaret (en) ; Korowai (en) ; Kopka (en) ; Kurudu (en) ; Kosarek (en) ; Kosare (en) ; mapia ; Arandai (en) ; Kowiai (en) ; Korupun (en) ; Nggem (en) ; Kembra (en) ; Uruangnirin (en) ; Kwerba (en) ; Kwinsu (en) ; Kwesten (en) ; airoran ; Maklew (en) ; amberbaken ; Vitou (en) ; Viid (en) ; Mander (en) ; Woria (en) ; Yarsun (en) ; Yamna (en) ; Yahadian (en) ; Manem (en) ; Wolani (en) ; Yaqay (en) ; Yetfa (en) ; Yeretuar (en) ; Walak (en) ; Wambon (en) ; Wakde (en) ; Lani (en) ; Demta (en) ; Waropen (en) ; Nakai (en) ; Wares (en) ; Woi (en) ; Waritai (en) ; Wabo (en) ; Ambel (en) ; Rasawa (en) ; Warembori (en) ; Yaur (en) ; Salawati (en) ; Yei (en) ; Yelmek (en) ; Jofotek-Bromnya (en) ; Abun (en) ; abinomn ; Burate (en) ; Kwerisa (en) ; Iau (en) ; Hattam (en) ; Karon Dori (en) ; Baropasi (en) ; Kaure (en) ; Burmeso (en) ; Eritai (en) ; Duvle (en) ; Awera (en) ; Bauzi (en) ; anus ; Demisa (en) ; Biritai (en) ; javanès ; Biga (en) ; Angguruk Yali (en) ; Bian Marind (en) ; North Asmat (en) ; Asue Awyu (en) ; Central Asmat (en) ; Casuarina Coast Asmat (en) ; Wanggom (en) ; Iha Based Pidgin (en) ; Central Awyu (en) ; Mandobo Bawah (en) ; Edera Awyu (en) ; South Awyu (en) ; Southern Tukang Besi (en) ; Kemberano (en) ; North Awyu (en) ; Lower Grand Valley Dani (en) ; Ngkâlmpw Kanum (en) ; Sota Kanum (en) ; Mid Grand Valley Dani (en) ; Upper Grand Valley Dani (en) ; Legenyem (en) ; Kawe (en) ; Smärky Kanum (en) ; Ketum (en) ; Edopi (en) ; Ninia Yali (en) ; Wauyai (en) ; Pass Valley Yali (en) ; Onin Based Pidgin (en) ; Jair Awyu (en) ; Bädi Kanum (en) ; North Muyu (en) ; South Muyu (en) ; Tamnim Citak (en) ; Citak (en) ; Kwerba Mamberamo (en) ; malai
Geografia
Superfície	82.680,95 km²
Banyat per	oceà Pacífic, oceà Índic, mar d'Arafura i golf de Carpentària
Altitud	32 m
Limita amb	Highland Papua (en) ; Central Papua (en) ; West Sepik ; Western (–2022); Província de Papua Occidental (–2022)
Dades històriques
Anterior	Nova Guinea Neerlandesa
Creació	1r maig 1963
Organització política
• Governor of Papua (en)	Lukas Enembe (en)
Identificador descriptiu
Codi postal	98511 - 99976
Fus horari	UTC+09:00
ISO 3166-2	ID-PA
Altres
Agermanament amb	prefectura de Yamagata (1994–)
Lloc web	papua.go.id

Papua (indonesi: Provinsi Papua) és una província d'Indonèsia. Consta de la meitat oest de l'illa de Nova Guinea i de les illes properes. La seva capital és Jayapura. És la més gran i la més oriental de les províncies d'indonèsia.

Aquesta província originàriament cobria tota la meitat occidental de Nova Guinea, El 2003,el govern d'Indonèsia va formar una província separada amb la part més occidental de Nova Guinea, al voltant de la península Bird Head i la península Bomberai, junt amb les illes del voltant de Raja Ampat, al seu nom al principi va ser "Irian Jaya" (Irian Gloriós) Occidental i actualment "Papua Occidental".

"Papua" és el nom oficial indonesi i el nom reconegut internacionalment per a aquesta província.

Govern

La província de Papua és governada per un governador directament elegit (actualment Lukas Enembe) i una legislatura regional, DPRP (Dewan Perwakilan Rakyat Papua). L'organització governamental que només existeix a Papua és el MRP (Majelis Rakyat Papua / Consell del poble de Papua), format amb una coalició de caps tribals.

La sobirania d'Indonèsia sobre Papua data de l'any 1969, a través d'un referèndum, això va donar lloc al Conflicte de Papua.^[1]

Divisions administratives

Des de 2010, (després de la separació de la província de Papua Occidental el 2003), la província de Papua residual consta de regències (kabupaten) i una ciutat autònoma (kotamadya); aquestes regències i la ciutat autònoma estan subdividides en districtes (kecamatan), i després en poblacions (kelurahan i desa).

Nom	Superfície (km²)	Población Estimat de 2005	Població Cens de 2010	Població Estimat de 2014	Capital	Nombre de Districtes
Jayapura (city)	935,92	197.396	256.705	315.872	Jayapura Ciutat	5
Keerom Regency	8.390,00	37.048	48.536	59.723	Waris	7
Jayapura Regency	11.157,15	90.972	111.943	137.744	Sentani	19
Sarmi Regency	17.742,00	31.500	32.971	40.570	Sarmi	10
Mamberamo Raya Regency (Great Mamberamo)	23.813,91	#	18.365	22.598	Burmeso	8
Waropen Regency	10.977,09	21.181	24.639	30.318	Botawa	10
Yapen Islands Regency (Kepulauan Yapen)	2.050,00	70.201	82.951	102.070	Serui	12
Biak Numfor Regency	2.602,00	99.204	126.798	156.023	Biak	19
Supiori Regency	678,32	12.152	15.874	19.533	Sorendiweri	5
Pegunungan Bintang Regency (Bintang Mountains Regency)	15.682,00	86.979	65.434	80.516	Oksibil	34
Yahukimo Regency	17.152,00	134.702	164.512	202.430	Sumohai	51
Yalimo Regency	1.253,00	#	50.763	62.463	Elelim	5
Mamberamo Tengah Regency (Central Mamberamo)	1.275,00	#	39.537	48.650	Kobakma	5
Jayawijaya Regency	7.030,66	207.480	196.085	241.280	Wamena	11
Nduga Regency	2.168,00	#	79.053	97.274	Kenyam	8
Lanny Jaya Regency	2.248,00	#	148.522	182.754	Tiom	10
Tolikara Regency	5.588,13	44.100	114.427	140.801	Karubaga	35
Puncak Jaya Regency	4.989,51	111.488	101.148	124.461	Mulia	8
Puncak Regency	8.055,00	#	93.218	114.702	Ilaga	8
Intan Jaya Regency	3.922,02	#	40.490	49.822	Sugapa	6
Paniai Regency	6.525,25	111.412	153.432	188.796	Enarotali	10
Nabire Regency	11.112,61	159.548	129.893	159.831	Nabire	14
Dogiyai Regency	4.237,40	#	84.230	103.643	Kigamani	10
Deiyai Regency	537,39	#	62.119	76.436	Tigi	5
Mimika Regency	21.633,00	126.344	182.001	223.949	Timika	12
Asmat Regency	31.983,69	61.642	76.577	94.227	Agats	8
Mappi Regency	24.118,00	65.219	81.658	100.479	Kepi	10
Boven Digoel Regency	27.108,00	*	55.784	68.641	Tanah Merah	20
Merauke Regency	44.071,00	154.310	195.716	240.826	Merauke	20

Geografia

Una serralada central est-oest domina la geografia de l'illa de Nova Guinea amb uns 1.600 km de llargada total. Aquesta província conté una muntanya de 4.884 m d'alt. El límit arboriés a 4.000 metres d'alt. El clima és tropical llevat de a les grans alçades.

El riu més llarg de la província és el riu Mamberamo

Ecologia

S'estima que a l'illa hi ha unes 16.000 espècies de plantes, 124 gèneres de les quals són endemismes. La fauna inclou marsupials (incloent possums, wallabies, cangurs arboris, etc.

Hi ha cocodrils d'aigua dolça i d'aigua salada.

Té el Parc nacional Lorentz, i el Parc Nacional Wasur, un aiguamoll del RAMSAR

El febrer de 2006, es descobriren a les Muntanyes Foja, Sarmi, noves espècies d'ocells, papallones, amfibis i plantes, incloent potser el rhododendron de flors més grosses del món.^[2]

Referències

King, Peter, West Papua Since Suharto: Independence, Autonomy, or Chaos?. University of New South Wales Press, 2004, ISBN 0-86840-676-7.

↑ «Goodbye Indonesia». People and Power. Al Jazeera English, 31-01-2013. [Consulta: 1r febrer 2013].
↑ Kirby, Terry. «Scientists hail discovery of hundreds of new species in remote New Guinea». The Independent, 07-02-2006. Arxivat de l'original el 15 de març 2009. [Consulta: 16 març 2009].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Província de Papua

Província de Papua - Lloc web oficial

[1] «Goodbye Indonesia». People and Power. Al Jazeera English, 31-01-2013. [Consulta: 1r febrer 2013].

[2] Kirby, Terry. «Scientists hail discovery of hundreds of new species in remote New Guinea». The Independent, 07-02-2006. Arxivat de l'original el 15 de març 2009. [Consulta: 16 març 2009].

[1]

[2]

Agama	Bahasa	Biografi	Budaya	Ekonomi	Elektronika
Film	Filsafat	Geografi	Indonesia	Ilmu	Lingkungan
Masyarakat	Matematika	Militer	Mitologi	Musik	Olahraga
Pendidikan	Politik	Sastra	Sejarah	Seni	Teknologi