|
Pressupost públicPressupost públic, pressupostos de l'Estat o pressupostos generals dels poders públics és el document financer de l'estat o un altre poder de l'administració pública, que equilibra els ingressos públics i la despesa pública dins d'un any fiscal. El pressupost constitueix l'expressió xifrada, conjunta i sistemàtica de les obligacions (despeses) que, com a màxim, poden reconèixer i els drets (ingressos) que tenen previstos liquidar durant el corresponent exercici (anual).[1] L'aprovació dels pressupostos constitueix una de les atribucions bàsiques del congrés o parlament d'un país, mitjançant la corresponent 'Llei de pressupostos', que és una norma legal dictada per aquest òrgan a finals d'any (generalment els últims dies de desembre) que regula tot allò relatiu als pressupostos per a l'any següent. Aquesta llei inclou la relació de despeses que pot exercir l'Estat així com els ingressos que aquest ha d'assolir durant el proper any. A més, és una llei de naturalesa mixta, ja que la seva funció és legislativa però també de control. Per les seves especials característiques, la llei de pressupostos pot tenir una tramitació especial o diferent de les altres lleis. S'entenen per despeses al conjunt d'erogacions que fa l'Estat per complir les seves finalitats, és a dir, satisfer les necessitats de la societat. Per contra, els recursos són el grup d'ingressos que té l'Estat per a l'atenció de les despeses determinades per les exigències administratives o d'índole econòmic-social. Per obtenir aquests recursos l'Estat estableix lleis tributàries que han d'estar d'acord amb el que garanteix la Constitució del país. Elements fonamentals del pressupost públic
Marcs de Mitjà TerminiSón eines institucionals que permeten transcendir al pressupost. Es basa en les projeccions macroeconòmiques per establir límits de despesa tenint en compte l'endeutament i els recursos futurs. Els seus objectius són l'estabilitat i disciplina macrofiscal, l'eficiència en la distribució i l'eficiència en l'ús dels recursos.[2] (vegeu també Eficiència distributiva) Marc pressupostari a mitjà terminiEs basa en utilitzar les projeccions per poder estimar les despeses de les agències governamentals per donar certa predictibilitat a les agències. Generalment, la despesa es classifica per funció, sector o ministeri. D'aquesta manera, es col·loquen recursos per a les prioritats de la nació alhora que es cuida la disciplina fiscal.[2] És el tipus de Marc de Mitjà Termini més usat.[3] Marc de despesa a mitjà terminiAfegeix al Marc pressupost a mitjà termini elements sobre programes i resultats a la vegada que intenta reforçar la disciplina fiscal i la priorització de recursos.[3] Aquest marc pot adoptar diferents graus de detall en les projeccions de despesa i replica totes les classificacions del pressupost anual.[2] El procés pressupostariLa vida d'un pressupost públic es prolonga temporalment per uns trenta-sis mesos en circumstàncies normals, deixant un ampli marge per a les peculiaritats dels diferents països. Es poden diferenciar quatre fases que es solapen cronològicament: ElaboracióEs desenvolupa en el poder executiu i suposa un sistema de negociacions múltiples entre els diferents responsables de la confecció del pressupost i els diversos departaments ministerials i òrgans de l'Estat. És obligació de l'estat de fer el pressupost, en ser aquest un instrument de preparació i control. En el procés d'elaboració del pressupost actuen: el govern central, constituït pels operadors constitucionals; governs regionals, governs locals, organismes descentralitzats, institucions públiques descentralitzades, la societat de beneficència pública, empreses públiques, privades o mixtes. La institució encarregada d'elaborar el pressupost busca l'equilibri financer, o pressupostari, d'ingressos i despeses. AprovacióUn cop acabada l'elaboració del pressupost pel govern ha de passar al parlament respectiu - Corts Generals a Espanya -, on es discuteix i, si s'escau, es pot aprovar. ExecucióL'execució pressupostària no és més que l'activitat de l'Administració dirigida a la realització de les despeses i a la materialització dels ingressos previstos en el pressupost per a un període determinat, en general anual. ControlEl control es realitza mitjançant els interventors i posteriorment es comprova que la despesa ha estat correcta. Principis pressupostarisEls principis que segueixen els pressupostos públics han anat evolucionant segons han evolucionat les teories econòmiques, passant de la visió de les teories clàssiques a les noves, com el keynesianisme, des de les crisis econòmiques de l'inici del segon terç del segle xx.[4]
Tècniques pressupostàriesEl pressupost és una tècnica en si mateixa.[5] Ací diverses tècniques pressupostàries:
Vegeu tambéReferències
Bibliografia
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pressupost públic
|
