|
Porta Maggiore
  La Porta Maggiore ('Porta Gran'), o Porta Praenestina, és una de les portes orientals de la Muralla Aureliana, a Roma. Pel mig de la porta hi transcorrien dues vies antigues: la Via Praenestina i la Via Labicana. La Via Praenestina era el camí de l'est cap a Praeneste, la moderna vila de Palestrina, mentre que la Via Labicana (ara denominada Via Casilina, marxava cap al sud-est de la ciutat.[1][2] ArquitecturaLa Porta Maggiore és un dels millors llocs per veure i comprendre els aqüeductes romans. Es tracta d'un doble arc monumental construït en travertí blanc (un tipus de pedra calcària). Al principi va ser conegut com a Porta Prenestina, potser una referència a la carretera que la travessa (la Via Praenestina). La «porta», construïda en l'any 52 per l'emperador Claudi, va ser pensada originalment per a proporcionar una secció decorativa de suport a dos aqüeductes, l'Aqua Claudia i l'Anio Novus. En aquell moment aquests aqüeductes creuaven les antigues vies Labicana i Praenestina, proporcionant així l'oportunitat de situar en aquest lloc una mena d'arc de triomf a la conquesta de la naturalesa i del seu vencedor, l'emperador Claudi. El canal de l'Aqua Claudia està sobreposat a l'altre, tal com es pot apreciar a la secció transversal que travessa l'àtic del travertí a la part superior de la porta.[2] Conté inscripcions en honor dels emperadors Claudi, Vespasià i Tit Flavi Sabí Vespasià per ser els qui havien destinat els diners que van fer possibles aquests aqüeductes. La porta es va incorporar a la Muralla Aureliana l'any 271 quan l'emperador Aurelià la va convertir en una autèntica porta d'entrada a la ciutat. Els experts es refereixen a aquest fenomen com un primerenc exemple d'«arquitectura reciclable», el que vol dir, essencialment, adaptar una estructura existent per a un altre ús, com en aquest cas, un aqüeducte en part de muralla. Va ser modificada més tard per l'emperador Honori, quan va augmentar les muralles el 405. Els fonaments d'una garita de vigilància afegida en aquest període encara són visibles, mentre que a la part superior de la porta, construïda per Honori, s'ha traslladat al seu costat esquerre. Actualment, se la coneix amb el nom de Porta Maggiore. Possiblement perquè la via que la travessa condueix cap a la basílica de Santa Maria Maggiore, un important lloc de veneració dedicat a la Mare de Déu.[1] Inscripcions[3]Les següents inscripcions figuren de manera destacada a l'àtic de la Porta Maggiore:
Restes arqueològiques properesProp de la porta, just fora de la muralla, hi ha la inusual Tomba d'Eurísaces, el forner, construïda per Marc Virgili Eurísaces. El 1915, es va descobrir una basílica neopitagòrica soterrada prop de la Via Praenestina, datada del primer segle de la nostra era. Constava de tres naus i un absis, un disseny similar al que es començaria a adoptar a les basíliques cristianes durant el segle iv. Les voltes estan decorades amb estucs blancs que simbolitzen les creences neopitagòriques, encara que el significat precís dels elements de la decoració segueix sent un tema de debat.[3] Referències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Porta Maggiore |
|||||||||||||||||||||||||
