Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Port de Sant Feliu de Guíxols

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Port de Sant Feliu de Guíxols
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPort esportiu i port pesquer Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 46′ 44″ N, 3° 02′ 07″ E / 41.77875517°N,3.03518831°E / 41.77875517; 3.03518831
Far al dic de recer

El port de Sant Feliu de Guíxols és un port públic, pesquer, comercial i esportiu, gestionat per Ports de la Generalitat, situat a la badia de Sant Feliu, davant de la població de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà). Es compon d'un dic i 7 molls, amb 1.202 metres lineals de molls i un calat de bocana de 13 metres. Inclou una dàrsena pesquera, amb 17 embarcacions, i una dàrsena esportiva, amb 847 amarradors.[1] Al contradic, de 117 ml, poden amarrar creuers turístics de gran eslora.[2] El dic de recer, o escullera, té una longitud de 510 m i al seu extrem hi ha un far.[3]

Dàrsena pesquera

Dàrsena pesquera, amb la llotja a l'esquerra

La dàrsena pesquera ocupa la zona nord del port. La Confraria de Pescadors de Sant Feliu de Guíxols hi disposa d'un magatzem de peix, d'una llotja, de casetes per a la indústria de pesca i d'assecadors de xarxes.[3] Té un total de disset embarcacions: 9 de tresmall, 3 sonseres, 1 de palangre de superfície, 1 de palangre de fons i 4 d'encerclament.[4] Atraquen al moll Varador, de 124 ml, el moll Est, de 99 ml, el moll de Ribera, de 97 ml, i l'antic moll Comercial, de 129 ml.[1]

Llotja dels Pescadors

La Confraria de Pescadors de Sant Feliu de Guíxols té dues subhastes de matí de dilluns a divendres. La primera comença a les 7:30h per a les embarcacions d'encerclament i les sonseres. A partir de les 12h comença la segona subhasta per a les embarcacions d'arts menors. La flota pesquera de Sant Feliu de Guíxols ven a la llotja del municipi, tot i que puntualment també van a vendre a les de Blanes o Palamós.[4]

Dàrsena esportiva

Edifici del Club Nàutic

La dàrsena esportiva està gestionada pel Club Nàutic Sant Feliu de Guíxols, que es troba a l'entrada del dic d'abric i que disposa de bar, restaurant i edifici social.[2] Gestiona 425 amarradors, 12 dels quals són aptes per a grans eslores.[1] Té una Escola de Vela Lleugera, especialitzada en embarcacions de les classes 420 i Optimist, que també compta amb equip de regata propi. També té un circuit de regates de creuers, la primera Escola de Pesca de Catalunya i organitza concursos de pesca amb embarcació fondejada i d’altura.[2]

Història

L'activitat comercial marítima guixolenca es remunta a l'existència d'un poblat ibèric damunt del promontori dels Guíxols, cap el segle IV aC. Aquest promontori divideix la badia de Guíxols en dos i deixa, a banda i banda, dos magnífics ports naturals: la platja de Sant Feliu, a ponent, i la platja de Calassanç, a llevant. A la primera meitat del segle x, a l'entorn de l'actual riera del Monestir de Sant Feliu es va fundar el monestir benedictí i, al costat, hi va créixer un petit nucli de cases. Així va començar a formar-se la vila medieval de Sant Feliu de Guíxols. La mar, aleshores pràcticament l'única via de comunicació, predisposà els guixolencs a les activitats marítimes de la pesca i el comerç. La vila participà, l'any 1229, en la conquesta de Mallorca, que encara estava sota el domini musulmà. A partir d'aquest moment, les relacions econòmiques entre Mallorca i Sant Feliu foren freqüents i van durar gairebé fins al segle XVII. L'any 1258, l'abat del Monestir va concedir el dret de poder construir unes drassanes a la platja, on es construïren naus, llenys, llaguts, tarides i galeres. Als mariners de Sant Feliu se'ls coneixia pel nom de nauxers, els quals van recórrer tota la Mediterrània i alguns fins i tot arribaren a Anglaterra, Escòcia i Escandinàvia. La importància del comerç marítim guixolenc va fer que Sant Feliu posseís una llotja de mar al mateix temps que Barcelona, Girona, Perpinyà i Tortosa. A més, l'any 1443 es va concedir a la vila un privilegi reial per a crear, com s'havia fet a Barcelona, un consolat de mar; una institució jurídica especial per als afers marítims i comercials.[5]

Construcció del moll, el 1906
Dic de recer a l'esquerra i dic ultrapassable a la dreta

Malgrat el diversos intents de construir un moll, ja des del segle XV, no va ser fins a l'any 1902 que s'aconseguia el permís del Govern central, després de dos naufragis importants a la badia: el vapor espanyol Betis, l'any 1877, i el del bergantí goleta anglès Margaret Hain, el 1889. Finalment, el 1904 començaren les obres que van culminar en la construcció de l'escullera i un nou port.[5] Aleshores s'hi va construir un dic de recer i els molls de l'est i del nord. Projectes posteriors s'han encarregat de reparar el dic de recer, molt castigat pels temporals, i d'ampliar l'oferta de serveis del port. Davant del dic s'hi va construir un dic ultrapassable, que proporciona una protecció addicional,[3] i el 2016 es va reforçar l'escullera amb amb la instal·lació de 436 grans blocs de formigó a l'extrem de Llevant.[6]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 «Port de Sant Feliu de Guíxols». Ports de la Generalitat. Generalitat de Catalunya.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Port de Sant Feliu de Guíxols». Agència Catalana de Turisme.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Inventari de les instal·lacions nàutiques del litoral català. Pla de Ports de Catalunya 2007-2015» p. 147. Generalitat de Catalunya.
  4. 4,0 4,1 «Confraria de Pescadors de Sant Feliu de Guíxols». Grup d'Acció Local Pesquer.
  5. 5,0 5,1 El Port de Sant Feliu de Guíxols. Recorregut històric amb motiu del seu centenari. Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Diputació de Girona, 2004. ISBN 84-932263-4-3. 
  6. «El dic del port a Sant Feliu, reforçat contra temporals i més obert a la passejada». El Punt Avui, 02-07-2016.
Kembali kehalaman sebelumnya