|
Pop psicodèlic
El pop psicodèlic és un subgènere de la música pop que conté les característiques musicals associades amb la música psicodèlica.[1] Això inclou efectes "trippy" com guitarres distorsionades, manipulacions de les cintes, sitars, enregistrament a la inversa, i harmonies d'estil Beach Boys. Mesclat amb el pop, el gènere conté cançons melòdiques amb estructures de cançó rígides. Va assolir el seu clímax a finals dels anys 60, i va declinar ràpidament a principis dels 70. CaracterístiquesSegons AllMusic, el pop psicodèlic no va arribar a ser massa "estrany", però tampoc molt "bubblegum".[1] Es va apropiar dels efectes associats amb la música psicodèlica, aplicant les seves innovacions a cançons de pop concís. La música era ocasionalment limitada a l'estudi, però allà han sorgit excepcions més orgàniques on la psicodèlia era brillant i melòdica. AllMusic Afegeix: "El què és [estrany] és que una part del pop psicdòdelic és més interessant que la mitjana dins de món de la psicodèlia, i va esdevenir estrany, ja que ocasionalment hi havia mescles incòmodes de psicodèlia i convencions pop -- l'àlbum de 1969 de The Neon Philharmonic, The Moth Confessses, és un exemple clar d'aquest fet." NotesReferències
Bibliografia
|
||||||||||||||||
