Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Polinices

Infotaula personatgePolinices

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge mitològic grec Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatTebes Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeArgia Modifica el valor a Wikidata
MareIocasta Modifica el valor a Wikidata
PareÈdip Modifica el valor a Wikidata
FillsTersandre, Adrast i Tímias Modifica el valor a Wikidata
GermansIsmene, Antígona i Etèocles Modifica el valor a Wikidata
Altres
Càrrecrei de Tebes Modifica el valor a Wikidata
Goodreads character: 51138
Antígona i el cadàver de Polinices.

Polinices (en grec antic Πολυνείκης, Polineikes), va ser un heroi, fill d'Èdip i de Iocasta. De vegades se'l considera fill d'Eurigania, la segona esposa d'Èdip.

La rivalitat amb el seu germà Etèocles per garantir-se el poder a Tebes va provocar la guerra dels set cabdills[1] i l'expedició conduïda per Adrast contra la ciutat. L'origen d'aquesta rivalitat era la triple maledicció del seu pare. Quan Èdip es va treure els ulls al descobrir que havia mort el seu pare Laios i havia comès incest amb la seva mare Jocasta, els seus fills, no van sentir cap pietat per ell, i el van insultar. Polinices, tot i que el seu pare l'hi havia prohibit, va servir-li la taula de plata i la copa d'or de Cadme, per burlar-se'n i recordar-li el seu origen i el seu crim. Quan Èdip se n'adonà, va maleir els dos fills, i els va predir que no podrien viure en pau entre ells, ni mentre fossin vius, ni després de morts. Més tard, durant un sacrifici, els germans van enviar al seu pare un os de la cuixa de la víctima, en lloc d'una porció de carn. Èdip, ple de còlera, va rebatre l'os per terra i va proferir una segona maledicció, predient que es matarien mútuament. La tercera maledicció la va pronunciar quan els seus fills el van tancar en un calabós fosc, per a veure si oblidava el que havia fet, i es van negar a retre-li els honors deguts. Els va profetitzar que es repartirien la seva herència amb l'espasa. De manera més senzilla es deia que va maleir els seus fills perquè no van intentar salvar-lo quan Creont el va expulsar de Tebes.

Quan es van convertir en sobirans de Tebes, Etèocles i Polinices van acordar repartir-se el poder i ocupar per torns el tron. Etèocles regnà primer, i al cap d'un any se'n desdigué de l'acord i expulsà Polinices. Aquest es refugià a Argos, a la cort d'Adrast, enduent-se amb ell el vestit i el collaret d'Harmonia. Polinices es va presentar al palau en una nit de tempesta, al mateix temps que Tideu, el fill d'Eneu, que havia fugit de Calidó. Els dos herois van combatre al pati del palau i el sorroll va atreure Adrast, que els va separar, els va acollir i els va donar en matrimoni les seves dues filles. Així Polinices es va casar amb Argia. Adrast es va comprometre a ajudar-lo a recuperar el seu reialme, i va organitzar l'expedició dels set Cabdills.

L'endeví Amfiarau, que sabia la sort que correria l'expedició, va intentar que Adrast canviés d'opinió. Polinices va preguntar al fill d'Alèctor, Ifis, què havia de fer per obligar Amfiarau a prendre part a la guerra contra Tebes. Ifis li va explicar que l'endeví estava obligat per un jurament a acceptar totes les decisions de la seva dona Erifile. Polinices li va oferir a ella el collaret d'Harmonia, perquè convencés el seu marit. Així es va poder organitzar l'expedició. Quan passaven per Nemea, Polinices va aconseguir la victòria en lluita en els jocs fúnebres organitzats en honor d'Arquemor, (els futurs Jocs Nemeus).

L'expedició no va arribar a bon fi: en la batalla decisiva Polinices s'enfrontà amb Etèocles i els dos germans es mataren l'un a l'altre. El cos de Polinices va romandre sense sepultura per un decret de Creont fins que la seua germana Antígona s'atreví a enterrar-lo.[2]

Referències

  1. Aquesta guerra l'explica Èsquil a Els set contra Tebes
  2. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 451-452. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 181-182. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9