|
Pobresa menstrual La pobresa menstrual o precarietat menstrual és la dificultat o falta d'accés de les persones amb menstruació a les proteccions higièniques degut a la pobresa. Al món, unes 500 milions de persones viuen amb precarietat menstrual.[1] La precarietat menstrual té sobretot com a origen el cost dels productes higiènics o el seu difícil accés i té com a principal conseqüència l'exclusió de les dones que menstruen.[2] Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, el 2019 a l'Estat Espanyol un 28% de dones tenia problemes per a poder adquirir les proteccions higièniques necessàries.[3] Una dona en edat fèrtil ha de comptar amb una despesa de 240 euros anuals en productes menstruals, bàsicament compreses i tampons, que són els més usats. Això implica més de 8.000 euros en tota la seva vida fèrtil.[4] L'any 2020, Escòcia va ser el primer país del món que va oferir gratuïtament productes d'higiene menstrual en edificis públics.[5] Altres països que han seguit amb iniciatives en aquest sentit són Nova Zelanda, que compta amb un programa de distribució gratuïta en centres escolars;[6] i França, on es distribueixen en centres universitaris des del 2021.[7] El 15 d'agost de 2022 entrà en vigor la llei a Escòcia per la qual la distribució de productes higiènics femenins es fa de forma completament gratuïta i universal en farmàcies i centres educatius.[8][9] A Catalunya també s'estudia la possibilitat de crear programes de distribució de productes higiènics en instituts.[10] OrigenLa precarietat menstrual té com a origen la falta d'informació i d'infraestructures adaptades (accessos a l'aigua potable), així com el cost elevat de les proteccions higièniques. Una de cada deu dones no té accés a aquests productes en el món.[1] Als països occidentals, les dones sensesostre, les pobres i les estudiants són particularment afectades en no disposar del pressupost necessari per a la compra d'aquests productes higiènics.[11] Les persones no-binàries i els homes trans també poden patir precarietat menstrual.[12] ConseqüènciesPer a la Federació Internacional de Ginecologia i d'Obstetrícia, la pobresa menstrual té com a conseqüència una disminució d'oportunitats en les noies i dones d'arreu del món. Aquestes persones són sovint obligades a concebre les seves pròpies proteccions, de vegades ineficaces i poc o gens higièniques. La falta d'accés a proteccions higièniques té com a principal conseqüència l'exclusió de les dones que menstruen, i en particular, de l'abandonament escolar per a les més joves.[1][10] La pobresa menstrual és també present a la presó. En aquests llocs de detenció, en general, les dones tan sols reben un conjunt amb els productes bàsics d'higiene que consta sobretot de tovalloletes higièniques. Tot i que tenen sovint accés a proteccions suplementàries, són més cares que en les grans superfícies i procurar-ne la millora sol ser complicat. És per això que certes dones decideixen crear elles mateixes les seves proteccions higièniques, sobretot copes menstruals. Les realitzen a partir d'ampolles reciclades i no compleixen, doncs, les regles sanitàries.[13] En molts països d'arreu del món, les noies no van a l'escola durant les seves regles perquè no disposen de protecció higiènica, arribant a faltar fins a 145 dies d'escola més que els nois al Regne Unit.[1][14] A l'Estat francès, a 1.7 milions de dones els falta protecció menstrual i les dones són sovint obligades a escollir entre comprar proteccions higièniques o alimentar-se.[12] Algunes dones opten per utilitzar paper de diari, paper de vàter, mitjons o, fins i tot, ampolles d'aigua com a copa menstrual, com fan les preses, atès el difícil accés a proteccions higièniques a preus decents.[15] Els defectes en higiene lligats a la pobresa menstrual poden causar infeccions, com ara la síndrome de xoc tòxic. És també un problema en relació amb la reinserció en el món laboral o escolar: el 17% de les dones que es beneficien del suport d'associacions que distribueixen proteccions higièniques han faltat a la feina o en trobades per falta de protecció, mentre que el 12% de les noies han faltat a classe.[12] Referències
Vegeu també |
