Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Pneumàtica

Taula de pneumàtica, 1728, Cyclopaedia
Exemple de circuit pneumàtic

La pneumàtica és una secció de la tecnologia que tracta l'estudi i l'aplicació de gasos pressuritzats com a fluids transmissors d'energia per a produir moviment mecànic.

L'aire –un dels gasos pressuritzats més utilitzats– és un fluid compressible, és a dir, varia el seu volum en funció de la pressió i la temperatura. Si s'aplica una energia per a augmentar la pressió l'aire redueix el seu volum, i llavors aquesta energia acumulada pot retornar quan se'l permet expandir, segons la llei dels gasos ideals. Quan es fa servir l'aire com a gas pressuritzat s'anomena aire comprimit.

Els sistemes pneumàtics es fan servir a bastament en la indústria; les fàbriques solen estar equipades amb sistemes d'aire comprimit o gasos inerts comprimits. Aquest tipus de sistemes són útils perquè un compressor elèctric central que dona energia a cilindres i d'altres aparells pneumàtics mitjançant electrovàlvules és capaç de proveir energia de moviment de manera més barata, segura, flexible i fiable que altres tipus d'aparells com motors elèctrics i actuadors. Un altre avantatge d'aquestes tècniques és la poca quantitat d'energia que es perd en l'accionament dels mecanismes, és a dir, el seu rendiment és bastant alt.

S'anomena energia pneumàtica al diferencial de pressió d'aire utilitzat per provocar moviment en diferents sistemes.

L'electropneumàtica és una branca de la pneumàtica que usa elements elèctrics per tal de controlar un circuit pneumàtic. S'usa generalment quan la distància entre l'element de control i els actuadors pneumàtics és molt gran o quan l'element de control és automatitzat. Les vàlvules que s'usen en electropneumàtica s'anomenen electrovàlvules o servovàlvules. El canvi de posició en elles ve donat per un senyal elèctric. Normalment funcionen amb un corrent de 24 V de corrent continu.[cal citació]

Història

Les primeres aplicacions de la pneumàtica daten de l'any 2500 aC, aproximadament. Més tard, es va fer servir en la construcció d'orgues musicals, a la mineria i la siderúrgia. Al segle xix es va començar a fer servir l'aire comprimit de forma general. El 1880 es va inventar el primer martell pneumàtic. Al segle xx es va començar a aplicar en mecanismes i automatització

Estructura d'un sistema pneumàtic

Principalment, tots els sistemes pneumàtics estan compostos pels següents elements:

  1. Conjunt de tractament d'aire (compressor, fluid refrigerant, dipòsit, filtre, lubrificant i regulador de pressió).
  2. Vàlvules de distribució (per exemple, una vàlvula 5/2, és a dir, de 5 entrades i sortides i 2 posicions)
  3. Actuadors pneumàtics: cilindres (de simple o doble efecte), actuadors de gir, motors pneumàtics, etc.
  4. Elements de control i regulació: reguladors de pressió, vàlvules distribuïdores tipus OR o AND, vàlvules antiretorn, detectors de rodet, detectors magnètics, etc. En el cas de l'electropneumàtica, aquests elements poden ser elèctrics.

Circuits pneumàtics

Un circuit pneumàtic és un conjunt de components interconnectats que converteixen gas comprimit (normalment aire) en treball mecànic. Hi ha dos tipus de circuits pneumàtics:

  1. Circuit d'anell tancat: el final de circuit torna a l'origen evitant salts per fluctuacions. Ofereix major velocitat de recuperació davant les fuites, ja que el flux arriba per dos costats.
  2. Circuit d'anell obert: la distribució es forma per ramificacions les quals no retornen a l'origen. És més econòmic però fa treballar més als compressors quan hi ha molta demanda o fuites en el sistema.

Aquests circuits al seu torn es poden dividir en quatre tipus de subsistemes pneumàtics:

  1. Sistemes manuals
  2. Sistemes semiautomàtics
  3. Sistemes automàtics
  4. Sistemes lògics

Comandaments

Els comandaments pneumàtics estan constituïts per elements de senyalització, elements de comandament i una aportació de treball. Els elements de senyalització i comandament modulen les fases de treball dels elements de treball i es denominen vàlvules.

Les vàlvules en termes generals, tenen les següents missions:

Les vàlvules són elements que ordenen o regulen la posada en marxa, l'aturada i la direcció, així com la pressió o el cabal del fluid enviat pel compressor o emmagatzemat en un dipòsit.

Segons la seva funció les vàlvules es subdivideixen en 5 grups:

  1. Vàlvules de vies o distribuïdores
  2. Vàlvules de bloqueig
  3. Vàlvules de pressió
  4. Vàlvules de cabal
  5. Vàlvules de tancament

Vegeu també

Enllaços externs

  • Four Ways to Boost Pneumatic Efficiency (anglès)
  • Pneumatic Symbols DWG/DXF Arxivat 2012-05-08 a Wayback Machine. (anglès)
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9