Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Plans de la Unilla

Plantilla:Infotaula indretPlans de la Unilla
Tipusespai natural Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 46′ 19″ N, 0° 33′ 13″ E / 41.772°N,0.5536°E / 41.772; 0.5536
Xurra (Pterocles orientalis)
Xurra (Pterocles orientalis)

Els Plans de la Unilla és un espai natural protegit que constitueix un altiplà entre el canal d'Aragó i Catalunya (a l'oest) i el canal de Pinyana (a l'est), entre els termes municipals d'Almenar i Alguaire, a uns 15 km al nord de Lleida, al Segrià. És un conjunt de plans amb conreus cerealístics de secà, alguns dels quals tenen un elevat interès com a hàbitats per a ocells estèpics d'interès comunitari. L'espai va ser declarat com a Zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i està inclòs a la Xarxa Natura 2000.[1][2]

Vegetació

Plans de la Unilla és pràcticament tot de caràcter agrícola. Els conreus herbacis extensius de secà ocupen el 95,7% de la seva superfície, ja que es tracta d'un terreny pla apte per a l'activitat agrícola. La vegetació natural queda relegada a una petita extensió de menys d'1 hectàrea ocupada per pinedes de pi blanc sense sotabosc llenyós, situada a l'extrem Nord Oest de l'espai, i a la zona humida del Clot de la Unilla, així com algun vessant dels tossals que emmarquen la zona humida on apareixen comunitats herbàcies de llistonars i espartars. Tot i aquesta reduïda superfície de vegetació natural cal destacar la importància de les comunitats vegetals que ocupen la zona humida, ja que, mentre que a l'àrea de pineda del nord s'hi emplacen els matollars halonitròfils, al Clot de la Unilla hi coexisteixen 3 hàbitats d'interès comunitari: la comunitat de Salicornia i altres plantes anuals, les aigües estagnants oligomesotròfiques i les basses i tolls temporers mediterranis.[3]

Fauna

La ZEPA de la Unilla compta com espècies com la xurra, el xoriguer petit, el gaig blau i la calàndria, i també compta amb la presència de la terrerola vulgar, el sisó i l'esparver cendrós. Aquesta zona concentrava l'any 2008, al seu interior i voltants, la major part de la població hivernant de xurra i una colònia nidificant de xoriguer petit amb 8 nius el 2009. Amb presència menor del sisó, d'arpella (Circus aeruginosus) amb una parella, d'esparver cendrós (Circus pygargus) amb fins a 4 parelles, de calàndria (Melanocorypha calandra) amb 145- 312 parelles i de cogullada fosca (Galerida theklae) amb una xifra entre 11 i 50 parelles.

Ànec xiulador 
Ànec xiulador

Al Clot de la Unilla, una petita conca endorreica situada al centre de la ZEPA

Plans de la Unilla, durant els períodes d'inundació, el Clot permet l'aparició de nombroses espècies d'aus aquàtiques, convertint-se en un important espai per la hivernada en gran nombre d'algunes espècies. El Clot té un interès especialment remarcable en la migració prenupcial (primavera), amb 21 espècies de limícoles, algunes anàtides escasses com l'ànec xiulador (Anas penelope) i el xarrasclet (Anas querquedula) i també els fumarells (Chlidonias niger, Ch. hybridus) i diverses espècies de rapinyaires. Entre els nidificants, cal destacar el camesllargues (Himantopus himantopus), el cabusset (Tachybaptus rufficollis) i la polla d'aigua (Gallinula chloropus). Per acabar, el pas postnupcial és molt menys important donat que el Clot sol estar sec, després del període estival.[3]

Referències

  1. «Plans de la Unilla». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 29 febrer 2016].
  2. «Zona d'especial protecció d'aus dels Plans de la Unilla (Almenar)». Territori: observatori de projectes i debats territorials, 31-12-2005. Arxivat de l'original el 2016-03-06. [Consulta: 29 febrer 2016].
  3. 3,0 3,1 «Plans de la Unilla». Generalitat de Catalunya. Parcs naturals. [Consulta: 29 febrer 2016].[Enllaç no actiu]

Bibliografia

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9