Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Placa solar

No s'ha de confondre amb Panell fotovoltaic.
Mòduls solars fotovoltaics muntats en un pis amb teulada de 9+10=21.
Dos panells solars tèrmics d'aigua calenta en un terrat
Mòduls solars fotovoltaics (superior) i panells solars tèrmics (inferior) muntats en sostres
Una instal·lació de panells solars a Mongòlia.

Una placa solar, o panell solar,[nota1 1] és un dispositiu que transforma la radiació solar en energia elèctrica (cas dels panells fotovoltaics) o bé en energia tèrmica (cas dels panells tèrmics). És doncs, un generador considerat pertanyent al grup d'energies renovables.[1]

Hi ha instal·lacions de grans, que poden generar energia per a un gran nombre de famílies o indústries i d'altres d'autoconsum, que l'aporten a només una família o unitat habitable. A Catalunya és possible vendre a la xarxa l'energia elèctrica generada per plaques solars pròpies.

Energia tèrmica o electricitat

L'energia solar tèrmica se sol usar per a escalfar aigua. És molt habitual a hotels, on s'aprofita sobretot per l'aigua utilitzada per a rentar els llençols, tovalloles i estovalles. Els usuaris particular l'usen per al bany, la rentadora, el rentaplats, piscines, etc. A més, també es pot fer passar aquesta aigua calenta per sota del terra per a escalfar-ho, en comptes d'un altre tipus de calefacció.

L'energia solar fotovoltaica s'usa de la mateixa manera que l'electricitat provinent de centrals tèrmiques, nuclears, hidràuliques o de qualsevol altra mena. És possible emmagatzemar-la durant un cert temps. En moments en els quals el consum d'electricitat és menor que la producció, l'excés es pot vendre a la xarxa, perquè se n'aprofitin altres persones. En canvi, hi haurà moments en què l'obtinguda no és suficient per al que necessitem, llavors cal aportar a més electricitat d'altres fonts, com per exemple la xarxa elèctrica habitual.

Avantatges i inconvenients

El major avantatge és la sostenibilitat, no només perquè es tracta d'una energia neta i la font de la qual es considera inesgotable, sinó per què el sol és una font a la qual tenen accés la majoria de les persones, excepte, durant un temps de l'any, les que viuen als pols nord o sud. Se'n poden fer sistemes unifamiliars o petits, que no necessiten la gran infraestructura de les centrals tèrmiques o nuclears, per exemple, per la qual cosa és relativament senzill instal·lar-la a llocs aïllats o en països que disposin de grans pressupostos energètics. Es pot acoblar a sistemes de cogeneració o d'emmagatzematge (bateries).

Un inconvenient és que la producció depèn de la insolació, i que lògicament la demanda de calor és sempre major d'hivern o quan fa fosc. Així, en una instal·lació rendible, d'hivern és menester una altra font d'energia, i a la pràctica fins i tot en estiu, alguns dies, també. Una setmana de pluja o amb el cel ennuvolat descarreguen tota l'electricitat o calor acumulada. Un altre inconvenient, evitable, és que actualment hi ha moltes persones no formades que proposen la instal·lació de plaques solars, sobretot a nivell familiar i comercial (hotels, cases rurals, apartaments, etc.), que no conéixen prou la tecnologia i que poden instal·lar una placa incorrecta o malament o no prou rendible ni tècnica ni econòmicament. Les instal·lacions majors les calculen sempre enginyers especialitzats.

Panells solars de plàstic

Actualment hom està investigant una nova generació de cèl·lules fotovoltaiques modelables que es farien en materials sintètics orgànics, com el plàstic o altres polímers. Aquestes cèl·lules podran ser molt lleugeres, primes i flexibles, que es podran enganxar com un adhesiu, el que permetrà cobrir amb ella les superfícies d'objectes d'ús quotidià, com per exemple un paraigües, per a, per exemple, carregar un ordinador, un mòbil o una càmera mentre camines amb ell. També podrien servir en un futur per a fer llum.[2][3]

Vegeu també

Notes

  1. També anomenat mòdul, captador, plafó o col·lector solar

Referències

  1. «worlds most efficient solar cells». Arxivat de l'original el 2011-06-29. [Consulta: 1r maig 2012].
  2. Els panells solars de plàstic demanen pas en la vida quotidiana Antonio Madrilejos, El Periódico, 1 de febrer de 2010
  3. Una alternativa del gruix d'un foli per als actuals fluorescents Antonio Madrilejos, El Periódico, 1 de febrer de 2010
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9