Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Pir Husayn

Plantilla:Infotaula personaPir Husayn
Biografia
Mort1342 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata

Pir Husayn ibn Amir Maḥmud ibn Amir Coban (mort el 1342) fou un príncep cobànida, fill de Xaikh Mahmud virrei ilkhànida (cobànida) de Geòrgia, i net d'amir Coban.

Va participar en la batalla contra el visir ilkhànida i el seu kan Arpa Khan a la vall del Jaghatu, avui dia Zarrina (Zarrina Rud) prop de Maragha,[1] batalla en la van destacar Pir Husayn i el seu oncle Surgan (fills d'amir Coban), i el segon fou nomenat governador de l'Iraq.

El 1336 els djalayàrides van posar al tron persa a Muhammad Khan. Llavors el cobànida Hasan Kücük va provar de reagrupar les forces de la família i va anunciar que el seu pare Timurtash Coban, que gaudia de molts suports entre els emirs, estava viu; un esclau de nom Kara Djari, que hi tenia certa similitud, fou presentat com a Timurtash i la vídua d'aquest el va acceptar. El sultà mameluc Al-Nasr Muhammad, que havia fet executar a Timurtash Coban, va advertir del frau, però no fou escoltat. Els cobànides i els seus partidaris se li van unir. Alguns dels cobànides van abandonar el servei del djalayàrida Hasan Buzurg. Els revoltats van derrotar a Hasan Buzurg a Naushahr a la regió de l'Alataq (prop de Naxçıvan) el 16 de juliol de 1338. La regió de Tabriz (i tot Azerbaidjan) fou ocupada i Muhammad Khan fou executat.

Llavors Kara Djari (el suposat Timurtash) va provar d'agafar el poder per a si mateix; va fracassar i va haver de fugir. Pir Husayn va donar suport a Hasan Kücük en aquest episodi.

El maig de 1339 Kücük va portar al tron a Sulayman Khan, que va casar amb Sati Beg. Pir Husayn mentre va conquerir Shiraz aliat al indjúida Amir Shams al-Din Muhammad que dominava Isfahan; al cap d'un mes de govern Pir va fer executar a Muhammad, provocant una revoplta popular que li va fer perdre Shiraz, i a més els indjúides van jurar venjança. Pir Husayn se'n va anar a servir al seu cosí en altres llocs.

El 1340 Pir Husayn, al servei de Kücük, va conquerir Shiraz per segona vegada mercès al suport del muzaffàrida Mubariz al-Din Muhammad (al que en recompensa es va cedir Kirman) i va cedir Isfahan (1340) a Abu Ishak Djamal al-Din (príncep de la dinastia indjúida, en part per congraciar-se amb la família i en part per enfrontar-lo a Mubariz al-Din. Pir Husayn fou nomenat governador cobànida de Xiraz.

No gaire després Abu Ishak d'Isfahan es va aliar al seu germà Djalal al-Din Masud Shah, pretendent del Fars on governava alguns territoris, i a membres dissidents de la família cobànida (principalment Malik Ashraf ibn Timurtash ibn Coban, cosí de Pir Husayn i germà del governant a Tabriz, Hasan Kücük), conspirant junts per recuperar Fars de mans de Pir Husayn i el indjúides també per venjar la mort del seu germà. Reunits els aliats a Isfahan el 1342 van derrotar a Pir Husayn que al no estar segur de les lleialtats amb les que podia comptar entre els feudataris a Fars i Yadz, va fugir cap a Tabriz on el seu cosí Hasan Kücük, disgustat perquè havia provocat la pèrdua del Fars, el va fer matar (1342).

Bibliografia

Notes

  1. uns 20 km al sud
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9