Pipistrel·la

Pipistrel·la

Pipistrellus pipistrellus
Enregistrament
Dades
Hàbitat	matollar i bosc
Envergadura	0,223 m
Període
Recent[1]
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	85333513
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Chiroptera
Família	Vespertilionidae
Gènere	Pipistrellus
Espècie	Pipistrellus pipistrellus Schreber, 1774
Nomenclatura
Sinònims	Lacteus, Temminck, (1840).
Subespècies
P. (P.) pipistrellus pipistrellus, Schreber, (1774). P. (P.) pipistrellus aladdin, Thomas, (1905).
Distribució

La pipistrel·la (Pipistrellus pipistrellus) és un ratpenat de la família dels vespertiliònids i és un dels més petits de la fauna catalana.

Té el musell gros i curt i les orelles curtes, amples i arrodonides, proveïdes d'un tragus que es va aprimant cap a la punta i acaba en un extrem arrodonit. Les ales són estretes, el cinquè dit fa aproximadament uns 40 mm de llargada i la cua solament sobresurt 1 mm de l'uropatagi.

El dors és de color marró vermellós, castany o marró fosc, i el ventre, una mica més clar, de tonalitats brunes grisoses o brunes grogoses. El musell, les orelles i el patagi són de color negrós. De vegades presenta una franja clara poc definida a la vora posterior del patagi compresa entre el cinquè dit i el peu. Les cries exhibeixen tonalitats més fosques que els adults.

Quant a dimensions corporals, el cap sumat al cos amiden entre 32 i 52 mm, la cua entre 20 i 36 mm, l'avantbraç entre 27 i 37 mm i té una envergadura alar d'entre 180 i 240 mm. Pesa entre 3 i 8 g.

Viu tant en pobles com en grans ciutats com Barcelona, on se la pot veure volar al voltant dels llums dels carrers. Molt sovint es refugia als edificis: sota les teules, a les esquerdes de les façanes, entre els tendals de les terrasses, a les golfes, etc. També se la pot trobar als boscos, en coves, fissures de les roques i forats dels arbres.

És present gairebé per tot Europa, parts d'Àsia i qualque zona del nord d'Àfrica. A les Balears es pot trobar a les quatre illes^[2].

Abandona el refugi al capvespre, quan encara hi ha claror, i no és rar veure-la volar també durant el dia, a uns 5-10 m d'altura, batent molt les ales i amb una trajectòria irregular. Gregària, viu en colònies de centenars d'individus, de vegades associada amb altres espècies de vespertiliònids. Es retira a hivernar tard, ben entrat el desembre, i no és rar veure-la activa en ple hivern.

Són animals completament insectívors, que cacen sobretot mosques, mosquits, arnes, etc. i, per tant, contribueixen al control de moltes plagues d'insectes nocius per l'agricultura, forestals o transmissors de malalties als humans, com els mosquits.

El ratpenat muntanyenc té el tragus més ample per la part superior que per la inferior. En la resta de ratpenats del gènere Pipistrellus, el cinquè dit supera els 43 mm de llargada.

• Alcover, Josep Antoni. Els mamífers de les Balears. Palma: Editorial Moll, 1988. ISBN 84-273-0265-7. 
• Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 90-91.

• Fordham et al. (2006). Pipistrellus pipistrellus. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 27 desembre 2007 (en anglès). (anglès)
• Distribució mundial d'aquesta espècie animal

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquiespècies