|
Pinus nigra
Pinus nigra és una espècie de conífera de la família Pinaceae, pròpia del sud d'Europa i nord d'Àfrica. Antigament estesa a la conca mediterrània, ara està en fort declivi amb una àrea de distribució fragmentada i amenaçada d'extinció. Té diverses subespècies i varietats, als Països Catalans hi viu la pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii).[1] CaracterístiquesÉs un arbre de fins a 30 metres d'alçada, tot i que algunes subespècies (pallasiana i laricio) poden atènyer 50 m. Té el tronc recte i la capçada cònica, amb tendència a forma de para-sol en arbres vells. Les fulles de fins a 17 cm de llarg i 2 mm d'amplada són de color verd intens. Les agulles de la subespècie nigra són més gruixudes i rígides, característica que es relaciona amb la seva major resistència a les gelades (-30 °C en nigra, -20 °C en salzmanii). Floreix entre els mesos de març i maig. Les pinyes són de color marró clar de fins a 6 cm de longitud amb escudets en forma de piràmide baixa i obtusa. Les llavors, alades, es dispersen amb ajut del vent. SubespèciesEs tracta d'una espècie força variable i amb una àrea de dispersió fragmentada, cosa que ha afavorit la diferenciació de nombrosos fenotips que són considerats com a varietats o com a subespècies, segons els autors. Segons The Gymnosperm Database,[1] es reconeixen cinc subespècies i un híbrid:
DistribucióÉs una planta autòctona dels països europeus de la Mediterrània i del Marroc i Algèria al nord d'Àfrica; es troba també a Àustria, Turquia i el nord del Caucas. És espècie introduïda al centre i nord d'Europa, a les illes Britàniques, en alguns punts de Nord-amèrica i al sud-est d'Austràlia.[2] En el futur, a causa del canvi climàtic, s'espera que la seva distribució canviï: en el centre d'Europa, les millors condicions climàtiques per a aquesta espècie en contribuirien a l'expansió, mentre que en la regió mediterrània, l'estrès hídric que s'hi vaticina la faria retrocedir.[3] Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=icon}
