Pierre Lemaitre

Pierre Lemaitre

Biografia
Naixement	19 abril 1951 (73 anys) París
Activitat
Ocupació	Escriptor
Activitat	2009 -
Obra
Obres destacables (2013) Ens veurem allà dalt (2016) Tres dies i una vida
Premis
(2018)  César a la millor adaptació, per l'obra Ens veurem allà dalt (2017)  Prèmi Arquevesque Xóan de San Clemente de roman estrangièr (oc) , per l'obra Irene (en) (2013)  premi Goncourt, per l'obra Ens veurem allà dalt (2013)  CWA International Dagger (en) , per l'obra Alex (en) (2013)  Prix Roman France Télévisions (en)

Pierre Lemaitre (París, 19 d'abril de 1951) és un escriptor francès, guardonat amb el Premi Goncourt. També és guionista.^[1][2] La seva obra més cèlebre és Au revoir là-haut, una obra èpica sobre la primera guerra mundial, editada el 2013^[3] i publicada en català amb el títol d'Ens veurem allà dalt per l'Editorial Bromera.^[4]

• Tres dies i una vida,^[5] Bromera, 2016. (Trois jours et une vie, 2016).
• Recursos inhumans,^[6] Bromera, 2017. (Cadres noirs, 2010).
• Vestit de núvia,^[7] Bromera, 2018. (Robe de mariée, 2009).
• La gran serp,^[8] Bromera, 2022. (Le serpent majuscule, 2021).

1. Irène,^[9] Bromera, 2015. (Travail soigné, 2006).
2. Alex,^[10] Bromera, 2015. (Alex, 2011).
3. Rosy & John,^[11] Bromera, 2016. (Les grands moyens, 2011).
4. Camille,^[12] Bromera, 2016. (Sacrifices, 2012).

• Verhœven, inclou els quatre títols anteriors i pròleg de l'autor. No editat en català.

1. Ens veurem allà dalt,^[13] Bromera, 2015. (Au revoir là-haut, 2014).
2. Els colors de l'incendi,^[14] Bromera, 2019. (Couleurs de l'incendie, 2018).
3. El mirall de les nostres penes,^[15] Bromera, 2020. (Miroir de nos peine)

1. El gran món,^[16] Bromera, 2023. (Le Grand Monde, 2022).
2. El silenci i la ràbia,^[17] Bromera, 2024. (Le Silence et la Colère, 2023).
3. Un avenir radieux, publicació prevista pel 2025.

• Dictionnaire amoureux du polar, 2020. No traduït al català, existeix una versió en castellà (Diccionario apasionado de la novela negra, Salamandra, 2022).

• Per Irène:
  • Premi a la primera novel·la del Festival de Cognac 2006.
• Per Vestit de núvia:
  • Premi de les lectores Confidentielles 2009.
  • Prix Sang d'encre et Prix des lecteurs Goutte de Sang d'encre, Viena, 2009.
  • Prix du polar francophone de Montigny-lès-Cormeilles 2009.
  • Premi Best Novel del València Negra 2015.
• Per Rosy & John:
  • Prix Attrap'cœur 2016.
• Per Camille:
  • CWA International Dagger 2015, per la traducció a l'anglès feta per Frank Wynne.
• Per Recursos inhumans:
  • Prix Le Point du polar européen 2010.
• Per Alex:
  • Prix des lecteurs policier du Livre de poche 2012.
  • CWA International Dagger 2011, per la traducció a l'anglès feta per Frank Wynne.
• Per Ens veiem allà dalt:
  • Premi dels llibreters de Nancy Le Point 2013.
  • Novel·la francesa preferida pels llibreters à la Rentrée 2013.
  • Millor novel·la francesa per la revista Lire 2013.
  • Premi Goncourt 2013.
  • Prix du roman France Télévisions 2013.
  • Goncourt dels estudiants de Sèrbia 2013
  • Prix Audiolib per l'edició sonora 2014.
  • Coup de cœur de l'Académie Charles Cros per l'edició sonora 2014.
  • Prix Tulipe millor novel·la francesa 2014.
  • Premio Letterario Internazionale Raffaelo Brignetti 2014.
  • CWA International Dagger 2016, per la traducció a l'anglès feta per Frank Wynne.
  • Premi César a la millor adaptació 2018, coescrita amb Albert Dupontel.
• Per Els colors de l'incendi:
  • Coup de cœur de l'Académie Charles Cros per l'edició sonora 2018.
• Per Dictionnaire amoureux du polar:
  • Prix Maurice Renaut 2021.

• Ens veurem allà dalt, 2017, dirigida per Albert Dupontel. Lemaitre és coguionista.
• Trois jours et une vie, 2019, dirigida per Nicolas Boukhrief. Lemaitre és coguionista i té una petita actuació.
• Dérapages, 2020, minisèrie de televisió dirigida per Ziad Doueiri. Basada en la novel·la Recursos inhumans, l'autor és coguionista.
• Els colors de l'incendi, 2022, dirigida per Clovis Cornillac. Lemaitre és autor del guio.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pierre Lemaitre

• Review, Irene Arxivat 2016-09-21 a Wayback Machine.