Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Piazza della Signoria

Infotaula de vial urbàPiazza della Signoria

Modifica el valor a Wikidata
Tipusplaça Modifica el valor a Wikidata
EpònimSenyoria de Florència Modifica el valor a Wikidata
Situació
Entitat territorial administrativaFlorència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Codi postal50122 Modifica el valor a Wikidata
Dimensions
Superfície300 m² Modifica el valor a Wikidata
Llargària220,9 m Modifica el valor a Wikidata
Map
 43° 46′ 11″ N, 11° 15′ 20″ E / 43.7697°N,11.2556°E / 43.7697; 11.2556
La plaça a una pintura de Bernardo Bellotto (es veu l'església de San Romolo a l'esquerra.)
Vista de la piazza della Signoria.

La Piazza della Signoria, és la plaça central de Florència, a la Toscana. És la seu del poder civil amb el Palazzo Vecchio i és el cor de la vida social de la ciutat. Amb forma de "L", es troba a la part central de la Florència medieval, al sud de la catedral de Santa Maria del Fiore o Duomo i a poques desenes de metres del Ponte Vecchio i del riu Arno.

Història

Gràcies als descobriments arqueològics efectuats a partir de 1974, s'ha pogut establir que la primera activitat a l'àrea de la plaça es remunta al neolític i que l'actual plaça constituïa una zona important de la ciutat romana, amb una instal·lació termal de l'època d'Adrià i una bugaderia de dimensions industrials veïna al teatre, sobre les restes de les quals es va construir el Palazzo Vecchio. Als segles iv i v les termes i la bugaderia van ser abandonades i tornades a utilitzar per a edificis pobres i activitat artesanal, mentre va ser construïda una gran basílica paleocristiana, de dimensions properes als 20x50 metres.

La basílica paleocristiana sembla haver-se mantingut en ús fins al segle vii i després va ser substituïda per una petita església (prop de 9x16 metres) dedicada a Santa Cecilia (datada al segle viii i documentada al segle ix). Des del segle x es va iniciar el procés de reconstrucció urbanística que va conduir la definició d'un disseny medieval que després es va demolir per construir la plaça. Les excavacions arqueològiques han posat de manifest diverses torres, cases i restes de dues esglésies (Santa Cecilia i San Romolo) amb els seus respectius cementiris. Una làpida quasi a la cantonada de la Via Calzaiuoli recorda Sant Ròmul, bisbe i màrtir, més o menys on es trobava l'església.

Estàtues front el Palazzo Vecchio.

La plaça va començar a assumir la forma actual prop de l'any 1268, quan les cases dels gibel·lins que eren a la zona van ser demolides pels güelfs victoriosos de la batalla de Benevent, però sense que l'àrea tingués una impostació coherent i unitària, mentre que va ser només pavimentada l'any 1385. En la forma contemporània va ser construït el Palazzo Vecchio, en què la plaça es transforma en el centre de la vida política ciutadana, en antítesi amb el centre religiós de la Piazza del Duomo i la plaça per al comerç que era el Mercat Vell, on avui està la Piazza della Repubblica. Al segle xiv es va agregar la Loggia della Signoria per a les cerimònies públiques i el Tribunal de les Mercaderies, instituït per dirimir les controvèrsies de tipus civil i comercial.

Seu del poder civil, la plaça era també el lloc de les execucions públiques, de les quals la més famosa és la del 23 de maig de 1498, quan Girolamo Savonarola va ser penjat i cremat per heretgia (una placa a la plaça, enfront de la Font de Neptú, recorda aquest fet) al mateix lloc en el qual, amb els seus deixebles, havia funcionat la "foguera de les vanitats", cremant molts llibres (alguns incunables) religiosos, de poesia, vestits i d'altres objectes de luxe.

Les intervencions als segles successius van resguardar per damunt de tot el conjunt d'escultures, que culminen a l'època granducale amb la transformació de la Loggia de la Signoria en una espècie de museu descobert. La construcció de l'Uffizi a la meitat del segle xvi, crea una nova perspectiva en direcció al riu Arno. La plaça no queda exclosa del resanamiento del centre històric del segle xviii, a l'àmbit del qual es van realitzar intervencions en estil neorenaixement, com el Palau de les Asseguradores, davant del Palazzo Vecchio.

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9