Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Pere Garcia de Benavarri

Plantilla:Infotaula personaPere Garcia de Benavarri
Biografia
NaixementPrimer quart segle XV Modifica el valor a Wikidata
Benavarri (província d'Osca) Modifica el valor a Wikidata
Mort1482 ↔ 1485 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Corona d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1445 Modifica el valor a Wikidata - 1485 Modifica el valor a Wikidata
GènerePintura gòtica Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obres destacables

Mare de Déu i quatre àngels, procedent de Bellcaire d'Urgell


Pere Garcia de Benavarri o de Benabarre fou un pintor del gòtic català, oriünd de la vila aragonesa de Benavarri, capital del comtat de Ribagorça, a la segona meitat del segle xv. Està documentat a Saragossa, Benavarri, Barcelona, Lleida i Barbastre entre els anys 1445 i 1485.[1] Va ser un dels principals pintors del gòtic a les terres de Lleida i la Franja. La seva importància dins del territori lleidatà va fer que se li dediqués un àmbit monogràfic dins de l'exposició permanent del Museu de Lleida.

Ha estat identificat amb el «mestre de Quirze», autor del retaule de Sant Quirze i santa Julita, de l'església de Sant Quirze del Vallès que actualment es conserva al museu Diocesà de Barcelona.

Biografia

Format els anys quaranta del segle xv amb el pintor aragonès Blasco de Grañén a Saragossa, on s'hauria traslladat des de Benavarri per a fixar la seva residència.[a] Blasco de Grañén era el pintor aragonès més destacat del moment i màxim representant del segon gòtic internacional d'aquell territori, en un moment d'un fort dinamisme creatiu impulsat per l'arquebisbe Dalmau de Mur.[3]

El 2 de setembre de 1449, Pere Garcia va rebre l'encàrrec per a realitzar un retaule per 550 sous per a una comitent anomenada Inés.[4] Era per a la localitat de "Villar", probablement Villar de los Navarros a pocs quilòmetres de Villarroya del Campo, una vil·la on va executar el retaule major de l'església parroquial. Aquests encàrrecs denoten que ja treballava de forma autònoma a la capital aragonesa.[3]

Cap a 1450 es va traslladar a Benavarri, la seva ciutat nadiua. A partir d'aquell moment va treballar per a algunes localitats lleidatanes com Bellcaire d'Urgell.[3] De l'església parroquial d'aquesta vila procedeix l'obra més coneguda de l'artista, una Mare de Déu i quatre àngels que mostra la signatura autògrafa de l'artista ("Pere Garcia de Benavarre ma pintat any..."; segons una font antiga la data desapareguda era "1450").[5]

Seguidor de l'estil de Jaume Huguet,[b] es traslladà de Benavarri a Barcelona l'any 1455, per a dirigir el taller de Bernat Martorell, contractat per la seva vídua i el seu fill, on es compromet a finalitzar les obres inacabades del taller i els contractes esdevenidors als cinc anys següents. D'aquesta època és el Retaule de Santa Clara i Santa Caterina que realitza l'any 1456 per a la catedral de Barcelona,[6] i el retaule que es conserva al Museu Diocesà de Barcelona, dedicat a Sant Quirze i Santa Julita.[7]

Aparentment no va finalitzar el seu compromís, ja que cap al 1459, va executar un retaule dedicat a Sant Vicenç Ferrer per al convent dels dominics de Cervera,[8] finalitzat el 27 d'octubre de 1460, tal com es recull en una àpoca on figura com a habitant habitual de Benavarri.[9] Alguns compartiments d'aquest retaule es conserven al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Fins al 1469 va continuar realitzant alguns treballs per a esglésies de Barbastre.[10]

Es creu que a principi de la dècada del 1470 es traslladà a Lleida. D'aquesta etapa lleidatana destaca la realització d'un retaule per als dominics, per als quals ja havia treballat a Cervera, i que estaven restaurant el seu convent després de la guerra civil catalana, l'any 1472.

Es trasllada a Barbastre l'any 1483. En aquest any hi ha documentació del 26 de juliol i del 14 de setembre en què el pintor rep 1.001 i 1.500 sous respectivament, per a l'obra del retaule major de l'església del convent de Sant Francesc d'aquesta ciutat, i de nou en un altre document de 1485 es donen al pintor els 250 sous que restaven, per la qual cosa es creu que va ser en aquesta data quan es va acabar la construcció del retaule, que ha desaparegut.

Obra

Obra atribuïda

Obra atribuïda al seu taller

  • Retaule de la Mare de Déu de l'altar major de l'església parroquial de Nostra Senyora de Baldós de Montanyana (Ribagorça), datat cap a 1475. Al MNAC es conserven dos fragments el Naixement de la mare de Déu[16] i la Nativitat.[17]

Notes

  1. ↑ Primer document a Saragossa de l'any 1445, on signa com a testimoni en el contracte de l'aprenent Petrico Fernández amb el seu mestre.[2]
  2. ↑ Josep Gudiol el va considerar un deixeble d'Huguet, si bé més recentment es considera que la seva influència va ser més puntual.(Macías Prieto 2013, p. 35)

Referències

  1. ↑ Velasco Gonzàlez, 2005.
  2. ↑ Serrano Sanz, Manuel «Documentos relativos a la pintura en Aragón durante los siglos XIV y XV» (en castellà). Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, XXXVI, 1917, pàg. 448 [Consulta: 8 febrer 2014]. «esmentat a Ruiz & Velasco 2013, p. 17»
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Ruiz i Velasco, 2013, p. 17.
  4. ↑ Lacarra Ducay, Maria del Carmen. «Pere Garcia de Benavarri». A: L'art Gòtic a Catalunya. Pintura II. El corrent internacional. 1a ed.. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2005, pàg. 251. ISBN 9788441208872. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Fitxa de l'obra 15817 al web del Museu Nacional d'Art de Catalunya.
  6. ↑ 6,0 6,1 Valero Molina, 2006, p. 62.
  7. ↑ 7,0 7,1 Notícia Aj.Sant Quirze, 23-10-2013.
  8. ↑ Llobet, 2003.
  9. ↑ Llobet Portella, Josep M. «Més precisions sobre el retaule gòtic de la Mare de Déu i Sant Vicenç Ferrer de l'església de Sant Domènec de Cervera». Urtx: revista cultural de l'Urgell, Núm. 27, 2013, pàg. 161.
  10. ↑ Ruiz i Velasco, 2013, p. 18.
  11. ↑ El País. Una virgen entre ángeles... y santos. Notícia de l'atribució. (en castellà) 23 d'agost de 2012
  12. ↑ Fitxa de l'obra 114749 al web del Museu Nacional d'Art de Catalunya.
  13. ↑ El Museu de Lleida exhibeix un retaule de Pere Garcia de Benavarri
  14. ↑ Fitxa de l'obra 064040 al web del Museu Nacional d'Art de Catalunya.
  15. ↑ Velasco Gonzàlez, 2012, p. 16.
  16. ↑ Fitxa de l'obra 114750 al web del Museu Nacional d'Art de Catalunya.
  17. ↑ Fitxa de l'obra 114751 al web del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere Garcia de Benavarri
Kembali kehalaman sebelumnya