|
Pere Fullana Mas
Pere Fullana Mas (Manacor, 1961) és un director de teatre, dramaturg i professor d'interpretació mallorquí. Ha estat membre fundador dels grups Iguana Teatre (1983), L'Ombra del Cranc (1998) i Teatre de la Sargantana (1995).[1] És un dels patrons vitalicis de la Fundació Teatre del Mar de Palma.[2] BiografiaFormacióEs va llicenciar en interpretació a l'Institut del Teatre de Barcelona i després va estudiar a l'Escola Internacional de Teatre Jacques Lecoq de París,[1] gràcies a una beca del Ministeri de Cultura i el Consell de Mallorca.[2] Així mateix, va cursar el Màster Interuniversitari d'Estudis Teatrals a la Universitat Autònoma de Barcelona.[1] CarreraVa començar a fer carrera el 1985 i al llarg del temps s'ha encarregat de més de 50 obres teatrals,[3] d'entre les quals La importància de ser Frank d'Oscar Wilde, Rondaies d'Antoni Maria Alcover i Nits blanques de Fiódor Dostoievski.[2] Compagina la direcció teatral amb la traducció, l'adaptació, la dramatúrgia i la docència.[4] Les dues obres de creació pròpia que ha estrenat són Mansel i el purgatori i Memòria d'en Julià, de les quals la segona va tenir molt ressò.[2] El curs 1994-1995, en la seva estada a París, va treballar com a assistent de direcció de Lluís Pasqual al Théatre Odeon. En tornar, el mateix any acadèmic, va exercir com a professor d'interpretació a l'Aula de Teatre de la Universitat de les Illes Balears. A més, ha ensenyat en cursos organitzats per l'Ajuntament de Palma, el Govern de les Illes Balears i la Fundació Teatre del Mar, de la qual és patró vitalici.[2] El 2007, va entrar a l'Escola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balears com a professor d'interpretació[1] i com a cap del Departament d'Interpretació.[5] Més tard, el curs 2012-2013, va passar a ser el director del centre per haver superat un concurs de mèrits específic.[1] A part, el 2012 va formar part del jurat del Premi Guillem d’Efak de textos de teatre infantil i juvenil, convocat per Sa Xerxa de Teatre Infantil i Juvenil de les Illes Balears, junt amb figures com Albert Plans, Caterina Valriu i Jaume Gomila.[6] Actualment, forma part de l'Acadèmia de les Arts Escèniques d'Espanya.[3] ControvèrsiaEl febrer del 2023, la Conselleria d'Educació de les Illes Balears va obrir-li un expedient arran de la queixa de dues estudiants de l'ESADIB, que van assegurar que havia tingut «conductes inapropiades». En saber-ho, Fullana va aclarir públicament que no es tractava d'una acusació d'assetjament sexual, sinó que es referia a comentaris i exercicis fets a classe. Igualment, va posar el càrrec de director de l'ESADIB a disposició de la conselleria, que va optar per destituir-lo[7] i acomiadar-lo, juntament amb l'aleshores secretari tècnic Martí Fons, ateses les denúncies internes de 56 alumnes i exalumnes del centre en contra seva.[8] El va substituir interinament i definitivament Maite Villar,[9] abans cap d'estudis.[8] Tres mesos més tard que Fullana hagués estat destituït i acomiadat, amb l'efectuació de la investigació dels fets, la Fiscalia de Balears va decidir arxivar el cas, així que tant Fullana com Fons van demandar la Conselleria per acomiadament improcedent.[10] L'agost del 2023, el Jutjat Social número 5 de Palma va desestimar la demanda.[11] El març del 2024, el Tribunal Superior de Justícia de Balears va confirmar l'acomiadament ratificant la sentència del Jutjat Social, després que Fullana hi recorrés.[12] Ideologia políticaEl 2019, en el context del Procés, va ser un dels 120 balears a signar una declaració de suport al moviment independentista català que es va adreçar a Quim Torra, Roger Torrent i Carles Puigdemont en nom de «la lluita per la llibertat i els drets humans», juntament amb figures com Josep de Luis Ferrer, Gabriel Ensenyat Pujol i Glòria Julià Estelrich.[13] Premis
Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||
