Penya Joan Santamaria

Penya Joan Santamaria

Dades
Tipus	associació voluntària organització sense ànim de lucre
Forma jurídica	associació
Altres
Premis (1996)  Creu de Sant Jordi
Localització geogràfica

Penya Joan Santamaria és una associació literària i cultural creada el 1940 per Joan Santamaria i Monné amb l'objectiu de mantenir, difondre i propagar la cultura, la llengua i les lletres catalanes. Convoca anualment el Premi Joan Santamaria.^[1]

Començà com a reunió d'una colla d'amics que s'aplegava, un cop al mes, malgrat el control i la persecució del franquisme, per sopar i fer tertúlia a Can Parés, a l'antic carrer de Sant Jeroni de Barcelona. Entre els assistents hi havia Artur Llorens Opisso, Joan Ballester i Canals, Rafael Tasis i Marca, Pere Català i Pic, Antoni Vergós i Massó, Rafael Dalmau i Ferreres, Ferran Soldevila, Ramon Aramon i Serra, Miquel Arimany i Heribert Barrera. Després de la mort de Joan Santamaria el 1955, la Penya adoptà el seu nom i decidí de crear un premi literari a la seva memòria: el Premi Joan Santamaria.^[1] El primer d'aquests premis fou concedit, el maig de 1956, a Mercè Rodoreda. El 1996 va rebre la Creu de Sant Jordi.^[2]

Aquest article (o secció) és manifestament incomplet. Ajudeu a desenvolupar-lo de manera que l'exposició de conceptes o idees sigui coherent, o com a mínim sigui un esborrany amb una estructuració acceptable.

• 1957. Cruma de Manuel de Pedrolo
• 1958. El gos udolà a la mort. Ferran Canyameres
• 1961. La simbomba fosca de Baltasar Porcel
• 1961. Calpúrnia d'Alfred Badia
• 1965. Perdona, Franz de Joan Colomines
• 1967. La pista de Ramon Folch i Camarasa
• 1970. La petita història d'un home qualsevol de Ramon Gomis
• 1986. Cruïlla de Toni Cabré
• 1988. Estrips de Toni Cabré
• 2009. Deu congres en joc de Xavier Lauder (últim del Premi Joan Santamaria en la seva LII edició)

• Premis Joan Santamaria Arxivat 2008-02-24 a Wayback Machine.
• Penya Joan Santamaria