La Península de Baixa Califòrnia o simplement la Baixa Califòrnia, és una península de l'oest de Mèxic. S'estén per 1.250 quilòmetres des de la ciutat de Mexicali fins a la ciutat de Cabo San Lucas, al sud, i separa l'oceà Pacífic del Golf de Califòrnia o Mar de Cortés.
Història
Durant l'era dels descobriments, Califòrnia existia com a idea abans de ser descoberta. La primera vegada que la regió va ser esmentada en un escrit, va ser en la novel·la de Las Sergas de Esplandián, de Garci Rodríguez de Montalvo, el 1510.[1][2] El llibre descrivia l'illa de Califòrnia a l'oest del Carib, a prop "del Paradís Terrenal; poblat de dones negres, sense cap home, ja que viuen a l'estil de les amazones". La recerca d'aquest paradís terrenal, o del mític estret d'Anián,[3][4] van portar Hernán Cortés, després de la conquesta de Mèxic, a la regió de la Baixa Califòrnia durant les dècades de 1530 i 1540, creuant la mar de Cortés. Les expedicions van corroborar que Califòrnia era, de fet, una península. Tanmateix, la idea de Califòrnia com a illa va perdurar durant més d'un segle i va ser inclosa com a tal en molts mapes de l'època. Els espanyols van batejar la península i la regió al nord com a "Califòrnia", i van pertànyer al virregnat de la Nova Espanya.
la Sierra San Pedro Mártir,[6] al sud de la Sierra Juárez, amb altituds superiors. El pic més alt és el Cerro de la Encantada a 3096 m;[7]
el complex volcànic de Tres Vírgenes, a la meitat de la península, en la frontera entre els estats de Baixa Califòrnia i Baixa Califòrnia sud.[8]
la Sierra de la Laguna, a la punta sud de Baixa Califòrnia Sud, amb una altitud màxima de 2406 m;[9]
Les badies del Golf de Califòrnia són considerades riques en biodiversitat, i moltes d'elles són protegides com a santuaris naturals pel govern mexicà.
Francisco de Ulloa, va ser el primer a recórrer els dos litorals de la península de Califòrnia entre 1539 i 1540.[20] Francisco d'Ulloa, en navegar i reconèixer completament la part alta del Golf de Califòrnia, conegut avui com Mar de Cortés, va establir correctament que la península no era una illa, com s'havia cregut equivocadament des del primer descobriment d'aquestes terres per Fortún Jiménez i Hernán Cortés.
Per la seva banda, la idea que la Califòrnia era una gran illa es va quedar fins que en la segona meitat de segle xvii, el jesuïta Eusebio Francisco Kino va explorar la franja nord de la suposada illa a peu, i es va adonar que era una península. El Pare Kino era geògraf i cartògraf, de manera que ell mateix va corregir el seu mapa inicial, en què deia illa la Califòrnia, i la va ajuntar al massís continental, amb el nom de Califòrnies o Carolines. A partir de llavors, es va començar a anomenar les Califòrnies a la zona, per diferenciar a l'Antiga o Baixa Califòrnia, al sud, de la Nova o Alta Califòrnia, al nord.
L'interès per explorar l'Alta Califòrnia va començar. Les missions jesuïtes a la península de Baixa Califòrnia van significar anys d'intensa labor. Es pensava que anava a ser igual de difícil colonitzar la nova zona. El procés va ser interromput en 1767, per l'expulsió dels jesuïtes. A l'any següent Fra Juníper Serra al davant de setze franciscans va arribar a l'Alta Califòrnia per evangelitzar-la. La Baixa Califòrnia va quedar en mans dels dominics.
La primera cursa oficial, amb el nom de NORRA Mexican 1000 Rally, se celebrà el 31 d'octubre de 1967. Sortia de Tijuana (Baixa Califòrnia) i arribava a La Paz (Baixa Califòrnia Sud),[28] amb una longitud total d'1.366.333 km (849 milles). Els guanyadors foren la parella Vic Wilson/Ted Mangels, al volant d'un buggy Meyers Manx, amb un temps total de 27 hores i 38 minuts.
Hotel California
Aquesta cançó del grup Eagles podria estar inspirada en un Hotel California real existent a la ciutat de Todos Santos (Baja California Sur).[29][30][31]
↑de Montalvo, G.R.; Dasí, E.J.S.; Centro de Estudios Cervantinos. Sergas de Esplandián (en castellà). Centro de Estudios Cervantinos, 1999. ISBN 978-84-88333-36-0 [Consulta: 24 agost 2021].
↑Patrignani, Roberto; Perelli, Carlo. «Especialidades de los Estados Unidos». A: Motocross y Trial (en castellà). Traducció: Roser Berdagué (Revisió: Emili Lluch "Milillu"). Barcelona: Editorial Teide, Instituto Geográfico De Agostini, 1974, p. 61-62. ISBN 84-307-8306-7.