Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Península de Liaodong

Plantilla:Infotaula indretPenínsula de Liaodong
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipuspenínsula Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaLiaoning (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 00′ N, 122° 30′ E / 40°N,122.5°E / 40; 122.5
Banyat perBadia de Corea i Bo Hai Modifica el valor a Wikidata
Història
Cronologia
Siege of Port Arthur (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
L'armada japonesa desembarcant a Liaodong el 25 de novembre de 1909

La península de Liaodong (xinès tradicional: 遼東半島, xinès simplificat: 辽东半岛, pinyin: Liáodōng Bàndǎo, literalment 'península a l'est del Liao') és una península de la província de Liaoning a la República Popular de la Xina. Liaodong significa "Est del Liao". El Liao va ser un riu que durant el període dels Regnes Combatents va dividir les comandàncies de Liaoxi ("Oest del Liao") i Liaodong. És coneguda pels seus nombrosos ports naturals.

Geografia

La península està situada al nord de la Mar Groga, entre el Mar de Bohai a l'oest i la Badia de Corea a l'est. Forma part del cinturó el sud de muntanyes que continua cap al nord fins a convertir-se en les Muntanyes Changbai. La zona de les muntanyes contigua a la península és coneguda com a Muntanyes Qian.

La península disposa de dos ports: el de Dalian (Dairen en japonès) i el de Lüshunkou (antigament Port Arthur) situat en l'extrem sud. La ciutat de Lüshun és la seu governamental dels districtes de Dalian. Lüshun disposa d'un port natural que va resultar molt atractiu per a diverses potències el segle xix.

Història

Wiman Joseon va atacar el 109 aC territori de la dinastia Han a la península de Liaodong, i aquesta acció fou resposta per l'Emperador Wu de Han amb la invasió de Wiman Joseon amb 60.000 homes, i amb la conquesta en 108 aC.[1]

La península de Liaodong va ser un dels principals teatres d'operacions durant la Primera Guerra Sinojaponesa (1894-1895), que va passar a mans japoneses pel tractat de Shimonoseki, però la reacció de Rússia, Alemanya i França, que en pocs dies van establir la Triple Intervenció, va obligar el Japó a renunciar a la península de Liaodong[2] a canvi d'altres 30 milions de taels de plata (equivalent a uns 450 milions de iens), i va passar a mans russes per la Convenció per a l'arrendament de la península de Liaotung en 1898, i de nou fou escenari de la Guerra russo-japonesa (1904-1905), de fet, a Port Arthur (actualment Lüshunkou), el 9 de febrer de 1904, tingué lloc una batalla que va marcar el començament d'aquesta segona guerra. El port estava en aquells moments sota domini rus i en ell estava ancorada la Flota del Pacífic (rus: Тихоокеанский флот) de l'armada russa que va sofrir un atac per part de l'armada japonesa. La batalla va quedar sense concloure i va donar origen al bloqueig de Port Arthur i, posteriorment, a la batalla de Shandong.

A conseqüència del tractat de Portsmouth (5 de setembre de 1905) que va donar fi al conflicte sinojaponès, ambdues parts van acordar evacuar Manxúria i tornar la seva sobirania a la Xina.

Referències

  1. Injae, Lee; Miller, Owen; Jinhoon, Park; Hyun-Hae, Yi. Korean History in Maps (en anglès). Cambridge University Press, 2014, p. 47. ISBN 1107098467. 
  2. Reynolds, Douglas R. China, 1898–1912 The Xinzheng Revolution and Japan (en anglès). Brill, 2020, p. 18. ISBN 9781684173006. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9