Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Pedaç (informàtica)

En informàtica, un pedaç (de l'anglès patch) és un petit tros de programari dissenyat per a actualitzar o arreglar els problemes d'un programa informàtic. Això inclou arreglar errors del programa, reemplaçar gràfics o millorar la usabilitat o el rendiment. Tot i que estan dissenyats per a arreglar problemes, alguns pedaços mal dissenyats poden introduir nous problemes (vegeu regressió).

Tipus de pedaços [cal citació]

Els programadors publiquen i apliquen pedaços de diverses formes. Com que els autors de programari propietari mantenen el seu codi font, els seus pedaços són distribuïts com a executables binaris en lloc de ser en codi font. Aquest tipus de pedaç modifica el programa executable modificant el fitxer binari o reemplaçant-lo completament.

Els pedaços també es poden distribuir en forma de modificacions en el codi font (normalment en projecte de codi obert). En aquests casos, el pedaç consisteix en les diferències textuals entre dos fitxers de codi font i els usuaris han de compilar els fitxers ells mateixos.

Com que la paraula "pedaç" té la connotació de ser petit, quan s'arreglen grans problemes es pot usar una altra nomenclatura. Els pedaços grans poden anomenar-se "Service packs" (terminologia emprada en Microsoft Windows) o "actualitzacions".

En diversos sistemes Unix, i especialment a Linux, les actualitzacions s'ofereixen en forma de nous paquets. Aquests paquets estan en el mateix format que la instal·lació original de manera que poden ser fets servir tant per a actualitzacions de paquets existents com per a noves instal·lacions.

Enllaços externs

  • The Jargon File versió 4.4.7 definició de patch (anglès)

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9