Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Pebrot del piquillo

Pebrot del piquillo
Pebrots del piquillo farcits amb tonyina
A vegades s'empren com decoració de tapes

El pebrot del piquillo[1] (del castellà pimiento del piquillo) és un tipus de pebrot produït a Lodosa (Navarra). El que és produït a Espanya està protegit per la Denominació d'Origen Piquillo de Lodosa. Se sol preparar al forn i es pot trobar envasat.

Característiques

La forma és triangular al voltant de 7 cm de llarg, no gaire carnós, pell dura i un color vermell encès. S'admeten llistes verdes al llarg de la seva carn que es denominen "entremesclats" i que, paradoxalment agraden més als mateixos productors que als forans.

El més particular d'aquest producte és la forma de preparació per a l'envasament en llaunes. El procés consisteix a rostir, o bé en una superfície de carbó vegetal o mitjançant gas a través de bombos giratoris en què el pebrot durant procés mai han d'entrar en contacte amb l'aigua, ja que perdria l'aroma i el gust.

Història

L'origen del pebrot es remunta a temps preincaics i se situa a l'Amèrica del Sud. En el seu primer viatge, Cristòfor Colom va dur a Europa els pebrots americans. Amb el pas dels anys es van desenvolupar diferents varietats de pebrots a Espanya, un d'ells és el pimiento del piquillo, majoritàriament conreat a Lodosa. Entre 1994 i 1996 es van exportar llavors d'aquesta hortalissa al Perú, que van ser sembrades i collides per empresaris peruans amb gran èxit. Avui aquest producte és fàcilment accessible al Perú per preus significativament menors que els de la varietat espanyola, i amb una qualitat similar.

Preparacions

Se solen preparar farcits, a la paella (escalfats en paella amb una mica de sucre, una mica de vinagre de Mòdena, sal i oli fins que la salsa que deixen anar espesseixi i caramelitzi) o també en cru (amb una mica d'oli d'oliva verge, sal i alls laminats finament). Se solen acompanyar amb carn o amb truita de patates i peixs blaus. La seva preparació en forma de farciments és molt popular a causa de les característiques resistents de la seva pell que permet emprar qualsevol farciment, pot estar coberta de diverses variants, com ara botifarra amb arròs.[2] de bacallà, etc.

Referències

  1. «Pebrot». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. José Juan Higón, (2009), «Cuina sublim, però senzilla i popular» ,, pp: 272

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9