Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Peada

Plantilla:Infotaula personaPeada
Imatge
Peada representat a la catedral de Lichfield.
Biografia
Naixementsegle VII Modifica el valor a Wikidata
Mort656 Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortassassinat
  rei de Mèrcia
c. 653 – 656
Penda
Activitat
Ocupaciógovernant
Activitat(Floruit: 655 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata)
Família
FamíliaIclingues
CònjugeAlchflaed de Bernícia Modifica el valor a Wikidata
ParesPenda
GermansWulfhere
Æthelred
Eadburh de Bicester
Cyneswitha
Cyneburh Modifica el valor a Wikidata
Llista
Rei de Mèrcia
655 – 656
← PendaWulfhere → Modifica el valor a Wikidata

Peada, fill de Penda de Mèrcia, regnà sobre aquest territori del 653 al 656, tot i que només tingué de manera efectiva tot el poder del regne des de la mort del seu pare el 655, en la batalla de Winwaed. Peada s'havia convertit prèviament al cristianisme per poder casar-se amb la filla d'Oswiu de Northúmbria, muller que sembla haver conspirat per al seu assassinat[1] per sotmetre Mèrcia al seu pare.

Vers l'any 653 el seu pare el va nomenar rei dels angles medis, un territori dins de Mèrcia, situat al sud, que més o menys coincideix amb el lloc actualment dit Midlands. L'historiador Beda, descriu Peada com «un jove excel·lent, gran mereixedor del títol de rei». Peada va fer amistat amb Aifrid, fill del rei Oswiu de Northúmbria, i cunyat seu per haver-se casat amb la seva germana Cyneburga. Quan Peada va manifestar la seva intenció de casar-se amb Alchflaed, va acceptar gustós la condició que va posar ella de convertir-se al cristianisme i batejar-se. Aifrid va ser qui el va iniciar en la doctrina cristiana.

Un monjo anomenat Finan de Lindisfarne va ser l'encarregat de fer la cerimònia religiosa del bateig i també ho van fer els soldats i servents que anaven amb ell. De tornada el van acompanyar quatre monjos molt instruïts i de conducta exemplar que havien de fer una campanya per evangelitzar tot el poble de Mèrcia. Aquests monjos es deien: Cedd, Adda, Betti i Diuma, aquest darrer va ser el primer bisbe de Mèrcia.[1]

El de 15 novembre del 655[a] Oswiu es va enfrontar amb el pare de Peada en la batalla de Winwed i el va matar. segons Beda, el vencedor va permetre que Peada continués governant el sud de Mercia, un territori habitat per 5.000 famílies, mentre que el nord poblat per 7.000 famílies, va quedar sota control d'Oswiu; ambdós territoris separats pel riu Trent.[2]

Segons la Crònica anglosaxona, Peada va ajudar en la fundació d'un monestir dedicat a sant Pere i el lloc escollit va ser Medeshamstede, que més endavant seria l'abadia de Peterborough.

El regnat de Peada no va ser gaire llarg, ja que va morir assassinat per una traïció de la seva dona, durant la Pasqua del 656. A la seva mort, el seu sogre es va fer càrrec de regnar a tota Mècia, però no ho va tenir fàcil, ja que els nobles de Mèrcia es van revoltar contra Oswiu, proclamant rei a Wulfhere de Mèrcia, fill de Penda i germà de Peada.[3]

Notes

  1. La data podria ser el 645 si es corregeixen alguns errors de datació de tot el llibre.

Referències

  1. 1,0 1,1 Beda, Historia ecclesiastica gentis Anglorum, Llibre III, capítol 21
  2. Beda, Historia ecclesiastica gentis Anglorum, Llibre III, capítol 24
  3. Crònica anglosaxona, manuscrit E, p-654–656 (traducció de Michael Swanton, 1996)
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9