Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Peacock

Per a altres significats, vegeu «Peacock (desambiguació)».
Infotaula objecte astronòmicPeacock
Tipusestrella de navegació, estrella binària espectroscòpica, estrella doble, font propera a infrarrojos, estrella variable polsant i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)B2IV[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióGall Dindi Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra56,2 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi4,83 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−1,762 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)1,918 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa5,91 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva17.560 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi18,24 mas[5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−86,02 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)6,9 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar24 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial2 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)20h 25m 38.857s[5] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-57° 15' 53.677''[5] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat2.200 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada48 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
Peacock a la seva constel·lació

Peacock (Alfa del Gall Dindi / α Pavonis)[8] és una estrella situada a la constel·lació del Gall Dindi. Amb magnitud aparent +1,91 és la més brillant en la constel·lació del Gall Dindi; està situada a 183 anys llum del sistema solar. El seu nom, «gall dindi» en anglès, va ser assignat a la dècada de 1930 en crear-se The Air Almanac, un almanac de navegació usat per la Royal Air Force.

Peacock és una estrella subgegant blava de tipus espectral B2IV i temperatura superficial de 18.700 K. Visualment 450 vegades més lluminosa que el Sol, en considerar la radiació ultraviolada que emet, la seva lluminositat arriba a 2.100 vegades la lluminositat solar. Té un radi 4,4 vegades major que el radi solar i una massa entre 5 i 6 vegades la del Sol, el que comporta que finalitzarà la seva vida com una nana blanca. La velocitat de rotació mesura, 39 km/s, és baixa per a una estrella de les seves característiques, el que implica que el seu eix de rotació ha d'estar aproximadament orientat cap a la Terra.

Peacock és una estrella binària propera, amb un període orbital d'11,8 dies. La separació entre les dues components és de 0,21 ua, la meitat de la distància existent entre Mercuri i el Sol.

Referències

  1. «Rotational velocities and spectral types for a sample of binary systems». Astronomy and Astrophysics, 1975, pàg. 91–99.
  2. «Young Stars Near the Sun» (en anglès). Anual Review of Astronomy and Astrophysics, 1, 22-09-2004, pàg. 685-721. DOI: 10.1146/ANNUREV.ASTRO.42.053102.134111.
  3. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 3-2000, pàg. L27-L30.
  4. «The determination of T_eff_ of B, A and F main sequence stars from the continuum between 3200 A and 3600 A». Astronomy and Astrophysics, 1995, pàg. 553–564.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  6. Afirmat a: Catàleg de velocitats rotacionals dels estels. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juny 1970.
  7. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  8. Peacock (SIMBAD)

Enllaços externs


Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9