Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Paubrasilia echinata

Infotaula d'ésser viuPaubrasilia echinata Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font defusta del brasil Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Espècie amenaçada
UICN33974 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFabales
FamíliaFabaceae
TribuCaesalpinieae
GènerePaubrasilia
EspèciePaubrasilia echinata Modifica el valor a Wikidata
Gagnon, H.C.Lima i G.P.Lewis, 2016
Nomenclatura
BasiònimCaesalpinia echinata Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Guilandina echinata (Lam.) Spreng.

El brasil[1] (Caesalpinia echinata Lam.; echinata significa "espinós") és un arbre lleguminós natiu de la Mata Atlàntica al Brasil (Pau-brasil). El seu nom en llengua tupí és «ibira pitanga» (fusta vermella). Quan els exploradors portuguesos van trobar aquests arbres al litoral d'Amèrica del Sud en van dir pau-brasil per designar-los. Pau vol dir "pal" (o, per metonímia, "fusta" en general), i brasil es diu que prové de la paraula brasa. La fusta del brasil té un fort to vermell com les brases. Pau-brasil també descriu altres espècies d'arbres que donen un tint vermell. La fusta d'aquests arbres s'exportava en grans quantitats i van acabar donant el nom del país, Brasil. Per a fer arcs d'instruments musicals també es diuen "Brazilwood" altres espècies com Tabebuia impetiginosa, Manilkara bidentata i Haematoxylum brasiletto. La de Caesalpinia echinata és la més apreciada i més cara entre aquestes espècies i en anglès se'n diu "Pernambuco wood" per als instruments musicals.

Morfologia

El brasil fa fins a 15 m d'alt, l'escorça és de color marró fosc i a trossos que deixen veure el seu interior de color vermell-sang. Les fulles són pinnades i tenen de 9 a 19 folíols de forma oblonga.[2] Les inflorescències tenen de 15 a 25 flors que són perfumades,[2] i poden ser pol·linitzades per abelles.[2] Els fruits són tavelles de forma oval d'uns 7 cm de llargada. Les branques, fulles i fruits tenen petites espines.

El duramen del brasil és de color roig-taronja que es fa brillant i és la fusta triada per a fer els arcs dels instruments musicals de corda. A més, la seva fusta també forneix un tint vermell (brazilina) que s'oxida en brazileïna.

Mapa del nombre de troncs de fusta descoberts a la Capitania d'Ilhéus.

Referències

  1. «brasil», Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua
  2. 2,0 2,1 2,2 Lewis, G.P.. Caesalpinia: a revision of the Poincianella-Erythrostemon Group. Kew: Reial Jardí Botànic de Kew, 1998. 

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9