Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Patrici d'Irlanda

Plantilla:Infotaula personaPatrici
Imatge
Vitrall amb el sant, s. XIX-XX
Biografia
NaixementMaewyin Succat, Patricius
373 ↔ 390 Modifica el valor a Wikidata
Britànnia (Antiga Roma) Modifica el valor a Wikidata
Mort461 ↔ 493 Modifica el valor a Wikidata
Saul (ulaid) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaDown Cathedral (Downpatrick, Comtat de Down
Bisbe emèrit Roman Catholic Diocese of Armagh (en) Tradueix
455 – 17 març 493
Roman Catholic Bishop of Armagh (en) Tradueix Armagh
445 – 455
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perEvangelitzador d'Irlanda
Activitat
Ocupaciósacerdot, missioner, agricultor, escriptor Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGermà d'Auxerre Modifica el valor a Wikidata
AlumnesCettin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
abat, confessor
CelebracióEsglésia catòlica, Església Ortodoxa, anglicanisme, luteranisme
PelegrinatgeDownpatrick
Festivitat17 de març
IconografiaCom a bisbe, beneint; amb un trèvol (símbol de la trinitat); amb una església a les mans
Patró deIrlanda, Nigèria, illa de Montserrat, Nova York, Boston
Família
ParesCalpornius Modifica el valor a Wikidata  i Conchesa Modifica el valor a Wikidata
ParentsDarerca of Ireland, germana Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 71620750 Project Gutenberg: 39618 Modifica el valor a Wikidata
Dia de Sant Patrici a Buenos Aires (Argentina)

Patrici —nascut com a Maewyin Succat en gaèlic — (Bannaventa Berniae, Carlisle, Cúmbria, Anglaterra, ca. 387 - Saul, Comtat de Down, Irlanda del Nord, 461) va ser un religiós britó, missioner i evangelitzador de les terres d'Irlanda i fundador del cristianisme en aquesta illa. Venerat com a sant per diverses confessions cristianes, és el sant patró d'Irlanda, celebrat per les comunitats irlandeses d'arreu del món.

Biografia

Estàtua de Sant Patrici.

Les seva vida és narrada a l'Acta Sanctorum, a la seva vida segons Jocelí (un monjo de l'abadia de Furness a Lancashire al segle xii) i als annals irlandesos; les contradiccions són tan grans que alguns fins i tot han negat la seva existència. Un document més fiable és la Confessio S. Patricii, a manera d'autobiografia, on fa un resum de la seva vida i fets.

Nasqué a la costa oest de Gran Bretanya a la vila de Benaven o Bonavem Taberniae (identificada amb diversos llocs entre els quals el més tradicional és el lloc de la moderna Kilpatrick). De nom Maewyin Succat, era fill d'un noble romà, Calphurnius, i de Conchesa. Als setze anys fou capturat per pirates pagans i venut com a esclau a Irlanda; allí va aprendre l'idioma i els costum irlandeses i fou pastor per un temps; es va escapar i va poder tornar a casa; al cap de pocs anys fou capturat altre cop però va obtenir la llibertat al cap de dos mesos; en veure la situació moral dels irlandesos desenvolupà una forta fe cristiana i va decidir tornar a Irlanda com a missioner i va començar a estudiar com un sacerdot. Entre 412-415, va estudiar al monestir al santuari de l'illa de Lerins, enfront de la Costa Blava. Això va ser seguit per més anys d'estudi al monestir d'Auxerre, sota la guia de Germà d'Auxerre, qui el va ordenar l'any 417.

Després de 15 anys com a deixeble de Germà d'Auxerre, a ser cridat a Roma on primer, l'any 432, el Papa Celestí I el va consagrar com a bisbe d'Irlanda, amb el nom de 'Patrici', on ja exercia el ministeri Pal·ladi d'Escòcia,[1] el primer bisbe d'Irlanda.[2]

Patrici va viatjar a Irlanda,[3] arribant a Slane l'hivern de 432 establint-se a Armagh, al nord del país, sota la protecció de Dichiu, un rei local, que en va ser un dels primers conversos al cristianisme i li va donar un graner, que va ser la primera església establerta per Patrici. Va predicar l'evangeli i a això va dedicar la resta de la seva vida.

La seva tornada a Anglaterra, on després d'uns anys de residència fou nomenat bisbe, o els viatges a Itàlia o França, són probablement imaginaris; segons una de les tradicions després de ser ordenat bisbe tornà a Irlanda com a missioner.

Obres

Algunes obres són considerades seves o directament relacionades:

  1. Confessio S. Patricii de Vita et Conversatione sua
  2. Epistola ad Coroticumn, o Epistola ad Christianos Corotici tyrani subditos
  3. Charta s. Epistola de Antiquitate Avalonica

Llegendes

Es diu d'ell que feu el miracle d'expulsar les serps d'Irlanda, tot i que també es diu que a Irlanda no hi ha serps i que és més aviat una referència a símbols pagans. L'absència d'aquests rèptils a l'illa es deu segurament al fet que durant la darrera glaciació l'illa d'Irlanda quedà coberta pel glaç perpetu no permetent l'existència de nínxols ecològics adequats (temperatura principalment) i que el desglaç posterior en provocà l'aïllament per mar impedint-ne la colonització un cop retirat el glaç.

Les llegendes també associen a Sant Patrici l'ensenyament de la Santíssima Trinitat a través del trèvol de tres fulles, remarcant el dogma cristià de tres divinitats en un sol Déu. Actualment, el trèvol és un dels símbols irlandesos.

Tradicions

Atès el gran nombre de descendents d'irlandesos que hi ha arreu del món, la festa de Sant Patrici se celebra a moltes ciutats amb grans desfilades. Les més destacades són a Dublín, Nova York, Manchester, París, Roma i moltes d'altres. També és el patró de Nigèria que va ser evangelitzat principalment per religiosos irlandesos.

Referències

  1. O'Croinin, Daibhi «Who Was Palladius 'First Bishop of the Irish'?» (en anglès). Peritia, vol. 14, 2000, p.205-237 [Consulta: 5 novembre 2011].
  2. De Paor, Liam Saint Patrick's World: The Christian Culture of Ireland's Apostolic Age. Four Courts Press [Dublín], 1993, p.79.
  3. Hayden, Mary Teresa; Moonan, George Aloysius. A short history of the Irish people (en anglès). Longmans, Green and co., 1927, p.35. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9