|
Pastrami
  El pastrami, (pastramă en romanès), és la variant de la comunitat jueva romanesa del pastırma turc,[1] un embotit fumat elaborat amb carn vermella (generalment carn de vedella o d'ovella[2]) sotmès a un procés amb salmorra. El procés d'elaboració del pastrami és senzill: es dessagna (usualment amb l'ajut d'un premsat) i es posa la carn en salaó a assecar, se li afegeixen algunes herbes i espècies com ara all, pebre negre, marduix, alfàbrega, i finalment es fuma. Excloent el pebre negre i el fumat, el procés és molt similar al que es fa servir per a obtenir el corned beef. Al Regne Unit i als Estats Units, la carn de vedella es cou després del procés de salaó. Ja al començament del segle xxi es va començar a veure pastrami elaborat amb carn de gall d'indi. Se sol servir generalment tallat en llesques i servit en un entrepà, encara que existeixen versions cuinades lleugerament rostides i servides amb polenta i ceba. A Nova York és molt popular el pastrami elaborat amb falda de vedella. Se serveix típicament calent en un entrepà de pa de sègol, sovint amb una amanida de coleslaw i una salsa (russian dressing, una mena de maionesa barrejada amb quètxup). EtimologiaEl nom podria provenir etimològicament del Jiddisch פּאַסטראָמע (pronounciat pastrómeh) i tenir origen en la immigració jueva de Bessaràbia (Romania) de la segona meitat del segle xix als Estats Units d'Amèrica[3] De fet, l'ètim d’aquest darrer mot ve del turc baṣdurma o baṣdirma (lit. «pressionat, premut»).[4] Avui en dia es cuina amb pastrami en aquestes regions de Romania i queden un distintiu clar de la cuina jueva local. Referències
Enllaços externs
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pastrami |
||||||||||||||||||||||||||
