Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Pasqual Calbó i Caldés

Plantilla:Infotaula personaPasqual Calbó i Caldés
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 octubre 1752 Modifica el valor a Wikidata
Maó (Menorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 abril 1817 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Maó (Menorca) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Maó Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, escriptor Modifica el valor a Wikidata
GènereRetrat Modifica el valor a Wikidata

Pasqual Calbó i Caldés (Maó, 1752 - Maó, 1817) va ser un dibuixant i pintor menorquí,[1] projectista d'obres arquitectòniques, professor de ciència i de tècnica i autor d'una notable obra manuscrita científica i tècnica.[2]

El 1770 va anar a Itàlia per ampliar els seus estudis artístics i va passar per Gènova, Venècia i Roma. El 1779 seria nomenat pintor de la cort de Viena, i un any després retorna a Menorca.

Uns anys més tard, el 1787, parteix de nou, aquesta vegada cap a Amèrica, on renova el seu estil pictòric. El 1790 retornaria a Menorca, on va redactar diversos manuals científics i tècnics fins que una paràlisi l'impedia continuar treballant el 1812. Mor el 1817.

La seva obra pictòrica rep influències dels paisatgistes i del romanticisme. Destaca també el seu interès per la ciència, així com la publicació d'una adaptació al català de disset tractats que recollien el coneixement matemàtic, físic, de construcció naval i d'arquitectura militar de la seva època.[1]

Context històric

La biografia de Pasqual Calbó s'emmarca en la bona situació econòmica de Menorca durant el segle xviii, també conegut a l'illa com a «segle de les dominacions». Els britànics van dominar l'illa de 1713 a 1756 i de 1763 a 1782 i els francesos, de 1756 a 1763; hi va haver també un primer període de dominació espanyola, entre 1782 i 1798 i el segle va acabar amb uns anys de nova dominació britànica, de 1798 a 1802.[2] Durant aquest període, bona part de l'elit cultural maonesa es va formar culturalment i científica a l'estranger, tot incorporant els principis del neoclassicisme.[3] Això provoca un cert enciclopedisme i l'afany d'estudiar la realitat menorquina des d'un punt de vista lingüístic, geogràfic, històric i científic. Calbó, juntament amb Joan Ramis i Ramis i Antoni Febrer i Cardona, van formar part d'una generació de menorquins que van revolucionar culturalment l'illa durant el segle xviii.

Biografia

Calbó va assistir al taller-escola del pintor italià Giuseppe Chiesa, establert a Maó. Chiesa va recomanar-li viatjar a Itàlia per completar-hi els estudis i la formació artística. L'any 1770 va marxar a Itàlia; primer va estudiar a Venècia durant quatre anys i després, gràcies a una pensió de l'Imperi austríac, va passar quatre anys més a Roma.[2] El 1778 va marxar a Viena, on va ser nomenat primer delineant de la Imperial Galeria de la ciutat.[4]

Festes a Sant Pere Nou - Alaior

El seu caràcter, malenconiós i turmentat, el va dur a fugir dels honors de la cort, i el març de 1780 va tornar a Menorca[2] per pintar i dedicar-se a la docència. De 1787 a 1790 va estar-se al Carib. Està documentada la seva estada a l'Havana i Santo Domingo i és possible que també arribés a Nova Orleans. Aquells anys, la seva obra va adoptar aspectes innovadors, amb nous recursos expressius.[2] L'obra de Calbó destaca en el conjunt de les arts menorquines, i des de 1989 un institut de Maó duu el seu nom en el seu honor.[2]

Obra

Obra artística

El venedor de perruques

La seva obra és molt diversa; inclou temàtica religiosa, costumista, retrats, còpies d'altres pintors, decoració de sostres, paisatges preromàntics. Calbó treballa amb diverses tècniques i suports, i la seva obra és una representació del neoclassicisme i del pre romanticisme, ja que es mou cronològicament entre la segona meitat del segle xviii i inicis del segle xix. Destaquen el Retrat del Comte de Cifuentes, algun autoretrat i El venedor de perruques, fet durant el seu viatge a Amèrica.[4]

Obra didàctica

Calbó va publicar diverses obres de caràcter didàctic, entre les quals destaca un volum de 439 folis escrits a doble cara que incorpora 21 tractats de geometria, àlgebra, perspectiva, física i estadística, així com arquitectura civil i militar i construcció naval.[4] Els seus descendents van anar conservant els plecs manuscrits de la seva obra, que després van passar per mans de dos col·leccionistes i el darrer va depositar-los al Museu de Menorca el 1946.[2]

Llegat

El 2017 es van commemorar els 200 anys de la mort de Pasqual Calbó, i es va organitzar una exposició commemorativa al Museu de Menorca.

Referències

  1. 1,0 1,1 «Pasqual Calbó i Caldés». enciclopedia.cat. [Consulta: 10 juliol 2023].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Roca Rosell, Antoni. «Pasqual Calbó i el seu curs matemàtic». A: Roca Rosell A., Salord J., Torres J.L. (curadors). Pasqual Calbó i Caldés - Obra científica. I - Tractats de Matemàtiques Pures. Maó: Institut Menorquí d'Estudis, p. 21-58. ISBN 978-84-15291-63-3. 
  3. Josefina., Salord Ripoll,. La il·lustració a Menorca. Palma: Documenta Balear, 2010. ISBN 9788415081357. 
  4. 4,0 4,1 4,2 1967-, Pons i Povedano, Miquel Àngel,. El gran tour del pintor Calbó. Menorca: Institut Menorquí d'Estudis, Consell Insular de Menorca, 2016. ISBN 9788415291251. 

Bibliografia

  • ANDREU, C; HERNÁNDEZ, M.À; SINTES, G (1986): Pascual Calbó, la pintura cosmopolita del xviii. Maó: Ajuntament de Maó
  • SINTES y DE OLIVAR, M.(1987): Pascual Calbo Caldes. Un pintor menorquín en la Europa il·lustrada. Palma: Caixa de Balears Sa Nostra.
  • Enciclopèdia de Menorca (2004): Història de l'art I, Tom setzè. Maó. Obra Cultural de Menorca.
  • Roca Rosell, Antoni; Salord, Josefina; Torres, Joan-Lluís (curadors). Pasqual Calbó i Caldés. Obra científica. I - Tractats de matemàtiques pures. Maó: Institut Menorquí d'Estudis, 2020. ISBN 978-84-15291-64-0. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9