Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Paràlisi del son

Plantilla:Infotaula malaltiaParàlisi del son
The Nightmare de Henry Füssli (1781) és considerada com una clàssica representació de la paràlisi del somni com la visita d'un dimoni modifica
Tipusparasòmnia de la fase REM Modifica el valor a Wikidata
Especialitatmedicina del son Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Tractamentantidepressiu i higiene del son Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-117B01.1 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB12182 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000801 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD020188 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0456511 Modifica el valor a Wikidata

La paràlisi del son (PS) és una condició muscular produïda per l'atonia que ocorre mentre la persona dorm. S'observa majoritàriament en els moments en què l'individu està despertant-se o quedant-se adormit, o començant una fase REM del son.

Segons la classificació internacional de trastorns del son, la paràlisi del son consisteix en un període d'inhabilitat per a fer moviments voluntaris a l'inici del somni (hipnagògica o forma predormital) o en despertar-se, sigui durant la nit o el matí (hipnopòmpica o forma postdormital).[1] Es produeix una immobilitat total del tronc, les cames i els braços, però el cap resta amb llibertat de moviment.

La paràlisi és totalment normal i es produeix cada vegada que un dorm. És el mecanisme natural de defensa de l'organisme per a evitar "escenificar físicament els somnis", la qual cosa podria resultar nociva i perillosa per a l'individu adormit (somnambulisme).

Normalment, no s'està conscient en aquest estat, però alguns individus són susceptibles de sofrir episodis de paràlisi estant conscients. Això pot ocasionar que l'individu barregi sensacions reals de l'entorn que l'envolta amb qualsevol mena d'al·lucinació produïda per un somni, com pot ser sentir una sensació d'ofec o dificultat per a respirar, amb opressió del pit (al·lucinació íncube) , palpitacions i altres sensacions d'origen fisiològic (al·lucinacions visuals o sonores en les quals la persona veu ombres, persones, criatures o sons molt realistes). Aquesta paràlisi, acompanyada per temor en la persona que la pateix, es coneix com a malson, en el sentit clàssic de la paraula. El temps de duració de la paràlisi està entre uns pocs segons i alguns minuts i aquesta finalitza de forma espontànea o a causa del contacte físic o verbal d'una persona externa.[2]

En aquest estat, el subjecte se sent incapaç de fer qualsevol moviment o de parlar, però és plenament conscient de la seva situació i del que ocorre en el seu medi circumdant, ja que pot sentir, olorar o percebre sensacions tàctils, fins i tot veure-hi si té els ulls oberts.

Aquesta condició, normalment, s'inicia durant l'adolescència o al principi de l'edat adulta.

Hi ha una classificació segons la repetició de la paràlisi al llarg del temps. Diem que és lleu si aquesta es produeix un cop al mes, moderat si es produeix més d'un cop al mes i sever si es produeix mínim un cop per setmana.[2]

Aquesta condició és inofensiva i no posa en perill la salut física o mental de qui la pateix, però sí és un indicador de mals hàbits que pot estar portant la persona que ho experimenta. Per exemple:

  • mals hàbits de son
  • alteracions del cicle del son
  • canvis bruscos de la zona horària (jet lag)
  • estrés mental
  • cansanci físic
  • dormir cap per amunt

Vegeu també

  • La Pesanta, figura de la mitologia catalana que dona una explicació fantàstica a la paràlisi de la son.

Referències

  1. American Academy of Sleep Medicine. «International Classification of Sleep Disorders». Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 22 febrer 2008].
  2. 2,0 2,1 Cueva Núñez, José Emanuel «Parálisis del sueño». Synapsis, pàg. 16.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9