Paral·lel 60° sudEl paral·lel 60° sud és una línia de latitud que es troba a 60 graus sud de la línia equatorial terrestre. El paral·lel no travessa cap terra i només recorre l'oceà. La terra més propera és un grup de roques al nord de l'Illa Coronació (Melson Rocks o Illes del Governador) de les Illes Òrcades del Sud, que estan a uns 54 km al sud del paral·lel, i l'illa Thule, i l'illa Cook, a les Illes Sandwich del Sud, ambdues a uns 57 km al nord del paral·lel (l'illa Thule lleugerament més a prop). El paral·lel marca el límit septentrional de l'Oceà Antàrtic (encara que algunes organitzacions i països, especialment Austràlia, tenen altres definicions) i del Sistema del Tractat Antàrtic. També marca el límit meridional de la Zona lliure d'armes nuclears del Pacífic sud i la zona lliure d'armes nuclears de l'Amèrica Llatina. En aquesta latitud el sol és visible durant 18 hores, 52 minuts durant el solstici d'hivern i 5 hores, 52 minuts durant el solstici d'estiu.[1] GeografiaEn el sistema geodèsic WGS84, al nivell de 60° de latitud sud, un grau de longitud equival a 55,800 km;[2] la longitud total del paral·lel és de 20.088 km, que és aproximadament 50,0% de la de l'equador, del que es troba a 6.654 km i a 3.348 km del pol sud[3] La navegació al sud d'aquest paral·lel és poc freqüent. El primer navegant conegut que l'ha creuat és James Cook, que va baixar al paral·lel 70° sud en 1773, durant el seu segon viatge. En les competicions de navegació arreu del món, podem citar l'experiència de Philippe Monnet, qui va baixar al paral·lel 65° sud durant la seva volta el món el 2000 (envoltat d'icebergs, es va veure obligat a pujar al nord tot i que volia baixar al paral·lel 70° sud), o la de Jean-Luc Van Den Heede, qui va baixar al paral·lel 62° sud durant la Vendée Globe 1989-1990, on va estar envoltat de gel i gairebé obligat a fer mitja volta. Arreu del mónA partir del Meridià de Greenwich i cap a l'est, el paral·lel 60° sud passa per:
Vegeu tambéReferències
|