Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Pašavaïta

Infotaula de mineralPašavaïta
Fórmula químicaPd₃Pb₂Te₂
EpònimJan Pašava (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusTalnakh Cu-Ni Deposit, Norilsk, Altiplà de Putorana, Península de Taimir, Taimíria, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.2.BE.30
Nickel-Strunz 9a ed.2.BE.15 Modifica el valor a Wikidata
Dana2.3.5.3
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 8,599Å; b = 5,9381Å; c = 6,3173Å;
Grup puntualmmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2007-059
SímbolPšv Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]

La pašavaïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom en honor del geògraf txec Dr. Jan Pašava, del Servei Geològic Txec, per la seva investigació a llarg termini dels dipòsits de PGE.

Característiques

La pašavaïta és un sulfur de fórmula química Pd₃Pb₂Te₂. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en forma de grans subèdrics <20 micres en polaritat.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.[1][2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pašavaïta pertany a «2.BE: Sulfurs metàl·lics, M:S > 1:1 (principalment 2:1), amb Pb (Bi)» juntament amb els següents minerals: betekhtinita, furutobeïta, rodoplumsita, shandita, parkerita i schlemaïta.

Formació i jaciments

La pašavaïta apareix format a partir de la fase tardana de líquids residuals separats d'una massa fosa de sulfur de Ni-Cu derivat d'una intrusió màfica altament diferenciada.[2]

Se n'han trobat jaciments a Rússia.[1]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: polarita i la sperrylita.[2]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 «Pašavaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Pašavaite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 3 febrer 2017].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9