Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

PIGS

PIGS-PIIGS-PIGGS

PIGS, PIIGS i PIIGGS són acrònims que originàriament es referien a les economies de Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya (en anglès Portugal, Italy, Greece and Spain). Des de la crisi financera 2007-2010, Irlanda[1] (PIIGS) i, més recentment, el Regne Unit[2][3][4][5][6][7] (Great Britain, PIIGGS) han estat associats a aquestes denominacions.

El terme original data de la dècada de 1990 i era utilitzar per referir-se a les economies del sud de la Unió Europea. Durant l'actual crisi s'ha posat de moda[1][8][9] especialment en assumptes relacionats amb el deute sobirà i el dèficit de l'administració. Es considera que aquestes economies tenen un deute públic elevat i un dèficit públic anual elevat en comparació amb el seu Producte Interior Brut (PIB), a pesar de tenir un dèficit públic similar a altres estats de la zona euro.[10]

La "I" de "PIGS" inicialment es referia a Itàlia, però a finals de l'any 2008[1] també fa referència a Irlanda. Amb menys freqüència també s'ha utilitzat fent referència a Islàndia.[11] Recentment alguns comentaristes han afegit una segona "G" pel Regne Unit (Great Britain).[2][3][4][5][6][7]

L'acrònim és entès per molts com a pejoratiu,[8][12][13][14][15][16][17] (cal tenir present que, en anglès, la paraula pig significa porc, i pigs és el seu plural: "els porcs") però per altres s'ha utilitzat només com una terminologia tècnica. Algunes institucions i mitjans de comunicació han donat instruccions als seus treballadors de no utilitzar el terme.[18] Algunes variants de les sigles han estat criticades perquè les economies amb similars problemes financers, en particular el Regne Unit,[8][19] han estat exclosos arbitràriament.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Chorafas, Dimitris. Gower Publishing. Globalization's limits: conflicting national interests in trade and finance (en anglès), p. 19–20. ISBN 0566088851. 
  2. 2,0 2,1 Hawthrone, Mark. «STUPID idea». The Age.
  3. 3,0 3,1 Loyak, Masha. «We Europeans are all 'PIIGS'… and Anglo-Saxons are 'Usuk'». Newropeans Magazine. Arxivat de l'original el 2010-02-21. [Consulta: 5 maig 2010].
  4. 4,0 4,1 «Resümee 1. Quartal und Ausblick 2. Quartal 2010». Entwicklung internationaler Anleihen- und Aktienmärkte. e-Fund Research.[Enllaç no actiu]
  5. 5,0 5,1 Pedro, Carla. «Berlusconi diz que Portugal está mais frágil do que Itália». Negocios. Arxivat de l'original el 2010-02-11. [Consulta: 5 maig 2010].
  6. 6,0 6,1 Lim, Cherry. «Shipbuilding going strong in Balamban». Sun Star. Arxivat de l'original el 2010-02-17. [Consulta: 5 maig 2010].
  7. 7,0 7,1 «Which countries are the STUPIDs?». NZI Business.
  8. 8,0 8,1 8,2 Monro, Alex. «Spain, Italy should lose 'PIGS' tag: Alfredo Pastor Interview». Risk.net.
  9. Gullone, Frank. «What CIOs Think». Investor Daily.
  10. Carr, Adam. «SCOREBOARD: Poor PIIGS». Business Spectator.
  11. Diokno, Benjamin. «Will the Peso Rise or Fall?». Businesss World. Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 5 maig 2010].
  12. Robert Holloway. «Pigs in muck and lipstick». AFP, 15-09-2008.
  13. Zepp-LaRouche, Helga. «Germany's Future Potential: Rebuild After the Collapse». Executive Intelligence Review.
  14. Bauder, Don. «Broke Cities (including this one)». San Diego Reader.
  15. Rowlinson, Liz. «Where to Buy Property Abroad». Country Life.
  16. J. Ramón González Cabezas. «La recesión acosa al euro». Lavanguardia.es, 25-01-2009. Arxivat de l'original el 29 de gener 2009. [Consulta: 5 maig 2010].
  17. «Editorial: De siglas y peligros». www.portafolio.com.co.[Enllaç no actiu]
  18. Allen, Katie. «Acronym acrimony: The Problem with Pigs». Guardian, 12-02-2010.
  19. «Britain's Borrowing Habit Puts it in the 'PIIGS'». This is Money.

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9