Oz Perkins
Osgood Robert "Oz" Perkins II (nascut el 2 de febrer de 1974) és un director, guionista i actor nord-americà. Primers anysPerkins va néixer a Manhattan, Nova York, fill gran de l'actor Anthony Perkins (1932–1992) i de la fotògrafa i actriu Berry Berenson (1948–2001). És germà del músic Elvis Perkins, nét de l'actor teatral Osgood Perkins (1892–1937), nebot de l'actriu Marisa Berenson i besnét de la dissenyadora de moda Elsa Schiaparelli (1890–1973), que era neboda-neta de Giovanni Schiaparelli, l'astrònom italià. El seu avi matern era d'origen jueu-lituaà, i el cognom original de la seva família era "Valvrojenski".[1][2][3] CarreraEl primer paper d'actuació de Perkins va ser a Psycho II (1983), en què va aparèixer breument com la versió de dotze anys del seu personatge Norman Bates pare. Des de llavors, ha aparegut a les pel·lícules Un estrany a la família (1993), Una rossa molt legal (2001) com a "Dorky David", No és una altra estúpida pel·lícula americana (també 2001) i Secretary (2002), i en episodis de Alias i altres programes de televisió També té un breu paper a la pel·lícula Star Trek (2009) com a cadet de l’Acadèmia de la Flota Estel·lar la guardonada pel·lícula independent La Cucina (2007), interpreta a Chris, al costat de Leisha Hailey. Com a cineasta, Perkins és conegut sobretot pel seu treball a pel·lícules de terror. Va escriure i dirigir pel·lícules com The Blackcoat's Daughter (2015), I Am the Pretty Thing That Lives in the House (2016) i Longlegs (2024), i va dirigir l'adaptació de terror de fantasia fosca Gretel & Hansel (2020). També va aparèixer com un dels nombrosos comentaristes al segon episodi de la minisèrie documental de Shudder Queer for Fear: The History of Queer Horror (2022),[4] discutint principalment les implicacions del paper del seu pare com a Norman Bates a Psicosi i les seves seqüeles. Vida personalPerkins va sol·licitar el divorci de la seva dona Sidney el juliol del 2016; estaven casats des del 1999. Tenen dos fills.[5] Filmografia
Papers d’actorCinema
Televisió
Col·laboradors recurrents
Referències
Enllaços externs |