Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Oskemen

Plantilla:Infotaula geografia políticaOskemen
Өскемен (kk) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusciutat, centre d'óblast, gran ciutat i city of regional significance (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 49° 57′ N, 82° 37′ E / 49.95°N,82.62°E / 49.95; 82.62
EstatKazakhstan
Provínciaprovíncia del Kazakhstan Oriental
Akimat of city of regional significance (en) TradueixOskemen municipality (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població333.113 (2020) Modifica el valor a Wikidata (616,88 hab./km²)
Geografia
Superfície540.000.000 m² Modifica el valor a Wikidata
Altitud283 m Modifica el valor a Wikidata
Creació1720 Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postalF0***** Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic7232 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Oskemen o Ust-Kamenogorsk és la ciutat més gran de l'est de Kazakhstan i el centre administratiu de la regió de Kazakhstan oriental del Kazakhstan.

La ciutat té dos noms oficials.[1] En llengua kazakh, el seu nom és Өскемен/ Oskemen i en llengua russa es coneix com Усть-Каменогорск. Tots dos noms apareixen al segell de la ciutat.[2]

Història

La ciutat va ser fundada el 1720 a la confluència dels rius Irtysh i Ulba com a fort i lloc comercial anomenat Ust-Kamennaya.[3] Va ser establert segons l'ordre de l'emperador rus Pere el Gran, que va enviar una expedició militar encapçalada pel major Ivan Vasilievich Likharev a la recerca d'or de Yarkenda. L'expedició de Likharev va dirigir el riu Irtysh fins al llac Zaysan. Allà, a la confluència dels rius Ulba i Irtysh, es va col·locar la nova fortalesa: la fortalesa Ust-Kamennaya, que va irrompre així al mapa de l'Imperi Rus, l'extrem més al sud de la línia d'Irtysh.[4] El 1868 la ciutat es va convertir en la capital de l'oblast de Semipalatinsk. Va ser el lloc de l'exili intern de trenta anys de Gueorgui Malenkov, durant el qual va gestionar una central hidroelèctrica local.[5]

Una de les principals empreses industrials, l'Ulba Metal Works (UMW), que produïa i encara produeix productes d'urani, es va mantenir en secret tot i que donava feina a milers de treballadors. Una explosió a la línia de producció de beril·li de l'UMW l'any 1990 va provocar la difusió d'un "núvol" altament tòxic que contenia beril·li sobre la ciutat. Els efectes sobre la salut d'aquest incident no es coneixen del tot, en part perquè l'incident va ser mantingut en secret per les autoritats soviètiques.[6]

El 2017, l'Agència Internacional d'Energia Atòmica (OIEA) va inaugurar la planta metal·lúrgica d'Ulba com a seu del banc d'urani baix enriquit (LEU), que serveix com a mecanisme de subministrament d'últim recurs per als estats membres de l'OIEA.[7] El banc de LEU és un estoc físic de 90 tones mètriques d'hexafluorur de LEU, suficient urani per alimentar una gran ciutat durant tres anys.[8] La instal·lació va ser finançada íntegrament pels estats membres de l'OIEA i altres contribucions per un total de 150 milions de dòlars. Es preveu que això cobreixi els costos durant vint anys.[9] La responsabilitat de la seguretat, la seguretat i la salvaguarda recau en les responsabilitats de les autoritats locals d'Osmeken.[10]

Referències

  1. «oskemen.vko.gov.kz / ГлавнаяОпросы». oskemen.vko.gov.kz. Arxivat de l'original el 28 February 2020. [Consulta: 10 abril 2018].
  2. «Ust-Kamenogorsk city, Kazakhstan overview, history, photos». aboutkazakhstan.com. [Consulta: 10 abril 2018].
  3. Encyclopædia Britannica on-line
  4. «Информация о городе». www.oskemen.kz. Arxivat de l'original el September 23, 2009. [Consulta: 25 gener 2011].
  5. , 22-07-1957. Arxivat de novembre 1, 2011, a Wayback Machine.
  6. Rich, Vera. «'Years of neglect' led to beryllium blast» (en anglès americà). New Scientist, 1990. Arxivat de l'original el 2021-09-10. [Consulta: 9 agost 2022].
  7. «IAEA LEU Bank Becomes Operational with Delivery of Low Enriched Uranium» (en anglès). www.iaea.org, 17-10-2019. [Consulta: 17 agost 2023].
  8. «IAEA LEU Storage Facility to open in Kazakhstan in mid-August: Minister». akipress.com. [Consulta: 17 agost 2023].
  9. «IAEA buys uranium for LEU Bank : Uranium & Fuel - World Nuclear News». world-nuclear-news.org. [Consulta: 17 agost 2023].
  10. «IAEA Low Enriched Uranium (LEU) Bank» (en anglès). www.iaea.org, 13-04-2016. [Consulta: 17 agost 2023].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9