Organització del Poble del Sud-Oest Africà

Organització del Poble del Sud-Oest Africà

(en) South-West Africa’s Peoples Organization
Dades
Tipus	partit polític
Ideologia	socialisme democràtic socialdemocràcia antiimperialisme nacionalisme d'esquerres nacionalisme africà
Alineació política	centreesquerra esquerra
Història
Creació	19 abril 1960, Windhoek
Fundador	Andimba Toivo ya Toivo i Sam Nujoma
Activitat
Membre de	Internacional Socialista
Governança corporativa
Seu	Windhoek (Namíbia)
Presidència	Sam Nujoma Hifikepunye Pohamba
Secretària general	Sophia Shaningwa
Assemblea Nacional de Namíbia	63 / 104
Consell Nacional de Namíbia	28 / 42
Altres
Color
Lloc web	swapoparty.org.na

L'Organització del Poble del Sud-Oest Africà (originalment en anglès: South West African People's Organisation, SWAPO) és un partit polític namibià.^[1]

A les últimes eleccions legislatives, celebrades el 28 de novembre de 2014, va obtenir el 86,73% dels vots populars i 77 dels 96 escons. Des del 26 de novembre de 2017, el president de Namíbia, Hage Geingob, també exerceix de president del SWAPO.

SWAPO fou fundada, com molts altres grups africans, com una organització d'alliberament: després de la Primera Guerra Mundial, l'Àfrica del Sud-oest Alemanya fou entregada en mandat a Sud-àfrica per la Lliga de Nacions en nom del Regne Unit. El govern sud-africà, a poc a poc, transformà el mandat en ocupació militar i governà el territori com una de les seves províncies.

SWAPO era un moviment amb base Ovambo al nord de Namíbia. Fou fundada com a moviment d'alliberament el 1960 de la unió dels grups Ovambo People’s Congress (OPC) fundat el 1957 per Hermann Andima Toivo ja Toivo (1924), Andreas Shipanga, Soloman Mifinawe, Emil Appolus i Jariretundo Kozonguizi, i l'Ovambo Peoples Organisation (OPO) fundada per Sam Nujoma el 1958. Aviat s'enfrontà a altres grups com la South West Africa National Union (SWANU), de base herero.

SWAPO fou essencialment una organització militar. Emprant la tàctica guerrillera contra les tropes sudafridanes. Tenia la base a Zàmbia i des del 1975, a Angola, on SWAPO era aliada amb els marxistes del Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola (MPLA). Sud-àfrica va dur a terme moltes campanyes militars contra el MPLA des de Namíbia.

S'ha dit que el SWAPO, durant el període d'exili, fou responsable de violació dels drets humans contra els seus efectius i contra els presoners que havien fet. Les narracions dels detinguts començà amb els atacs duts a terme pels sud-africans que van fer creure la direcció del SWAPO que tenien espies a l'interior del moviment. Molts membres del grup foren empresonats, torturats i interrogats.

Quan Namíbia va obtenir la independència el 1990, SWAPO esdevé el partit polític dominant, i el seu cap, Sam Nujoma, escollit primer President de Namíbia. Nujoma va fer canviar la constitució per a presentar-se un tercer mandat el 1999, però el 2004 fou substituït pel candidat presidencial del SWAPO Hifikepunye Pohamba, descrit per alguns com al dofí de Nujoma. Nujoma, però, es mantindrà com a president del SWAPO fins al 2007.^[2] L'any 2014, el candidat presidencial del SWAPO fou Hage Geingob qui fou el vicepresident del partit.

Any	Lider	Vots	%	Escons	+/–	Pos.	Resultat
1989	Sam Nujoma	384,567	57.33%	41 / 72	41	1r	Majoria
1994		370,452	76.34%	53 / 72	12	= 1r	Supermajoria
1999		414,096	76.82%	55 / 78	2	= 1r	Supermajoria
2004		625,605	76.44%	55 / 78	=	= 1r	Supermajoria
2009	Hifikepunye Pohamba	611,241	75.25%	54 / 72	1	= 1r	Supermajoria
2014		785,671	86.73%	77 / 96	23	= 1r	Supermajoria
2019	Hage Geingob	536,861	65.45%	63 / 96	14	= 1r	Majoria

Any	Escons	+/–	Pos.	Resultat
1992	19 / 26	19	1r	Supermajoria
1998	21 / 26	2	= 1r	Supermajoria
2004	24 / 26	3	= 1r	Supermajoria
2010	24 / 26	=	= 1r	Supermajoria
2015	40 / 42	16	= 1r	Supermajoria
2020	28 / 42	12	= 1r	Supermajoria

• Adolf Hitler Uunona

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Organització del Poble del Sud-Oest Africà

• Organització del Poble del Sud-Oest Africà - Lloc web oficial
• Organització del Poble del Sud-Oest Africà - Lloc web oficial