Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Orde del Mèrit Militar (Baviera)

Plantilla:Infotaula esdevenimentOrde del Mèrit Militar
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua original(de) Militärverdienstorden Modifica el valor a Wikidata
Tipusorde al mèrit
condecoració militar Modifica el valor a Wikidata
Vigència19 juliol 1866 Modifica el valor a Wikidata - 
Rang↑  Orde Militar de Max Joseph Modifica el valor a Wikidata ↓  Orde al Mèrit de la Corona Bavaresa Modifica el valor a Wikidata
EstatRegne de Baviera Modifica el valor a Wikidata
Format per

L'Orde del Mèrit Militar (alemany:Militär-Verdienstorden) era una condecoració del Regne de Baviera, establerta el 19 de juliol de 1866 pel rei Ludwig II. Era atorgada per la Valentia o el Mèrit Militar, i era la principal condecoració per valentia i pel mèrit militar del Regne de Baviera atorgada als Oficials. Els civils que actuessin en suport de l'Exèrcit també eren elegibles per a rebre-la. Se situava immediatament per sota de l'Orde Militar de Max Joseph (que era el màxim honor militar pels oficials bavaresos). Estava associada amb la Creu del Mèrit Militar, concedida a sots-oficials i tropa.

Classes

A l'època de la I Guerra Mundial, després d'una revisió totals dels seus estatuts el 1905, l'orde constava de les següents classes:

  • Großkreuz (Gran Creu): La insígnia penjava d'una banda amb una estrella de pit
  • 1. Klasse (1a classe): La insígnia (més petita) penjava d'una banda amb una estrella de pit
  • 2. Klasse (2a classe): La insígnia penjava del coll
  • 3. Klasse (3a classe): La insígnia penjava d'un galó a l'esquerra del pit
  • 4. Klasse (4a classe): La insígnia penjava d'un galó a l'esquerra del pit. Les flames eren en plata, igual que, si corresponia, la corona i les espases.

L'orde podia atorgar-se amb espases (que indicava concessió en temps de guerra o per mèrits de combat) o sense. La Gran Creu i la 1a classe sempre adjuntaven l'estrella de pit, però en cas de la 2a classe, l'estrella era opcional. La 3a i la 4a classe podien atorgar-se amb corona o sense. Normalment aquestes distincions es basaven en el ranc, però en certes ocasions s'usaven per permetre una segona concessió per posteriors actes de valentia o mèrit militar. Durant la I Guerra Mundial, l'orde era atorgada tal com segueix:

  • Großkreuz mit Schwertern (Gran Creu amb Espases) - Mariscals de Camp, Coronels Generals i Generals
  • 1. Klasse mit Schwertern (1a classe amb Espases) - Generals i alguns Tinents Generals
  • 2. Klasse mit dem Stern und mit Schwertern (2a classe amb Estrella i Espases) - Tinents Generals i Majors Generals que ja tinguessin la 2a classe amb Espases
  • 2. Klasse mit Schwertern (2a classe amb Espases) - Majors Generals
  • Offizierskreuz mit Schwertern (Creu d'Oficia amb Espases) – Coronels i alguns Tinents Coronels
  • 3. Klasse mit der Krone unde mit Schwertern (3a classe amb Corona i Espases) - Coronels i Tinents Coronels
  • 3. Klasse mit Schwertern (3a classe amb Espases) - Tinents Coronels i Majors
  • 4. Klasse mit der Krone unde mit Schwertern (4a classe amb Corona i Espases) – Majors, Capitans i alguns Tinents (que ja tinguessin la 4a Classe amb Espases)
  • 4. Klasse mit Schwertern (4a classe amb Espases) – Capitans i Tinents

Disseny

Una Creu de Malta, coberta amb esmalt blau, amb un medalló central. Entre els braços de la creu hi havia flames daurades (platejades per la 4a classe). A l'anvers del medalló central hi havia una L daurada coronada (monograma del fundador de l'orde, el rei Lluís II) sobre fons negre. El medalló estava envoltat per un anell amb la inscripció "Merenti". Al revers del medalló hi ha un lleó bavarès daurat sobre fons negre, amb la data "1866" a l'anell.

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9