Orde d'Orange-Nassau
L'Orde d'Orange-Nassau (neerlandès: Orde van de Orange Nassau) és un orde neerlandès, creat el 1890 per la Reina Regent Emma d'Holanda, en nom de la seva filla, la Reina Guillermina I. És un orde civil i militar, i pot considerar-se com l'equivalent neerlandès a l'Orde de l'Imperi Britànic, i està situada al darrere de l'Orde del Lleó Neerlandès. El Sobirà Neerlandès és el Gran Mestre de l'Orde. El 1841, el rei Guillem II dels Països Baixos, com a Gran Duc de Luxemburg, creà l'Orde de la Corona de Roure. Si bé aquest no era un orde neerlandès, era un honor que es conferia regularment als habitants dels Països Baixos. Després de la mort de Guillem II, Luxemburg esdevingué independent, amb la qual cosa hagué la necessitat de crear un tercer orde, juntament amb l'Orde Militar de Guillem i l'Orde del Lleó Neerlandès, mitjançant el qual es pogués honorar als diplomàtics estrangers i als neerlandesos de classe baixa. Durant la II Guerra Mundial, l'Orde d'Orange-Nassau va ser atorgada tant a membres de l'exèrcit neerlandès com a membres dels serveis estrangers que van col·laborar en l'alliberament dels Països Baixos de l'ocupació nazi. Actualment és l'orde civil i militar més activa. Típicament s'atorga cada any per l'aniversari del Sobirà (actualment el 30 d'abril), amb centenars de nomenaments fets públics. També s'usa per honorar prínceps estrangers, ministres, dignataris i diplomàtics. ClassesS'atorga en 6 classes:
Fins al 1996, l'orde d'Orange-Nassau consistia en 5 graus. A més, es donaven medalles honorífiques en Or, Plata i Bronze, però aquestes només estaven afiliades amb l'Orde; els que rebien la medalla no eren membres de l'orde.
Disseny
El galó és taronja amb una franja blava i una blanca en les vores. Vegeu també |