Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Omelian Pugatxov

Plantilla:Infotaula personaOmelian Pugatxov
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ru) Емельян Иванович Пугачёв Modifica el valor a Wikidata
1742 Modifica el valor a Wikidata
Pugachyovskaya (Rússia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort10 gener 1775 (Julià) Modifica el valor a Wikidata (32/33 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpena de mort, decapitació Modifica el valor a Wikidata
ReligióCristianisme ortodox Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciórevolucionari, militar, polític Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatImperi Rus Modifica el valor a Wikidata
Branca militarCosac del Don Modifica el valor a Wikidata
Rang militarabanderat Modifica el valor a Wikidata
ConflicteRevolta de Pugatxov
révolte de Pougatchev en Sibérie (fr) Tradueix
révolte de Pougatchev en Bachkirie (fr) Tradueix
Guerra dels Set Anys
Guerra russoturca
Battle of Tsaritsyn (en) Tradueix
Battle of Kazan (en) Tradueix
Battle of Yuzeyeva (en) Tradueix
siège de la forteresse de Iaïtsk (fr) Tradueix
Battle of Tatichtchevo (en) Tradueix
Battle of Solenikova (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeUstinya Kuznetsova
Sofia Pugacheva Modifica el valor a Wikidata
ParellaTatiana Kharlova Modifica el valor a Wikidata
Omelian Ivaànovitx Pugatxov

Omelian (Iemelian) Ivànovitx Pugatxov, en rus: Емелья́н Ива́нович Пугачёв (cap a 1742 – 10 (21) de gener de 1775), va ser un pretendent al tron de Rússia que conduí una gran insurrecció dels cosacs durant el regnat de Caterina II (Caterina la Gran). L'escriptor Aleksandr Puixkin va escriure una obra sobre aquesta rebel·lió, La història de Pugatxov, i alguns dels esdeveniments d'aquesta revolta apareixen a la seva novel·la La filla del capità (1836).

Biografia

Pugatxov era fill d'un petit terratinent Cosac del Don. Nasqué a Zimovéiskaia stanitsa, a 17 anys va entrar a l'exèrcit i un any més tard es casà amb la també cosaca Sófia Nediújeva, amb qui tingué cinc fills.[1] Després de participar en la Guerra dels Set Anys, tornà a casa l'any 1762.[2] Va tenir reconeixement militar i ascendí fins al grau cosac de khorunji.

Vida com fugitiu

El 1770, Pugatxov desertà de l'exèrcit i dirigí un grup de cosacs insatisfets que intentaren formar una comunitat de cosacs a la conca del riu Térek.[3] Finalment Pugatxov va ser arrestat però aconseguí escapar en 48 hores iniciant així la seva carrera de fugitiu.[4] Va tornar a ser arrestat i va tornar a escapar, fugint de Rússia.[3] Tornà a Rússia la tardor de 1772 i pretengué ser un Vell creient. Obtingué un visat per a establir-se al districte de Malikovka (actualment Volsk), on s'assabentà de la rebel·lió dels Cosacs de l'Ural.[5]

Insurrecció 1773–1774

Pugatxov administrant justícia a la població. Pintura de Vassili Perov.

La idea de suplantar la personalitat de l'Emperador de Rússia Pere III (assassinat per ordre de la seva esposa, Caterina la Gran), se li va ocórrer aviat.[6] Va tonar a estar arrestat i durant 5 mesos romangué empresonat a Kazan, escapà una altra vegada i dirigí la revolta dels Cosacs de l'Ural des de Iaïtsk.[7] Pugatxov explicava que era Pere III i que havia aconseguit escapar dels que intentaven assassinar-lo. Pugatxov i els seus partidaris aconseguiren conquerir molt territori essent la victòria seva a la batalla de Kazan de 1774 i van prendre aquesta important ciutat. Entre els seus partidaris hi havia molts camperols i havia aconseguit tenir artilleria.[8]

No va ser fins a l'agost de 1774 quan el general Michelsohn infligí una derrota als rebels prop de Tsaritsin, on Pugatxov va tenir 10000 baixes. Les represàlies salvatges de Panin van tenir lloc arran de la captura de Penza que abans estava en mans de Pugatxov. El 14 de setembre de 1774 els mateixos cosacs de Pugatxov el lliuraren a les forces del govern rus. Aleksandr Suvórov va posar Pugatxov dins una gàbia de metall i el va enviar a Moscou via Simbirsk per a procedir a la seva execució pública la qual va tenir lloc el 21 de gener de 1775.[9] Va ser decapitat a la Plaça Bolótnaia de Moscou i després esquarterat (pena capital reservada pels considerats traïdors).

Llegat de Pugatxov

La rebel·lió liderada per Pugatxov va tenir efectes sobre Rússia durant molts anys. Caterina la Gran davant la rebel·lió renuncià a emancipar els serfs de Rússia.[10]

El terme "Pugatxovs de la Universitat" es va fer servir per descriure la generació del nihilisme rus.

La població on va néixer Pugatxov rebé el seu nom durant l'època soviètica.

La plaça central de la ciutat d'Uralsk al Kazakhstan rep el nom de plaça Pugatxov.[11]

Referències

  1. Emperor of the Cossacks, pp 43–45
  2. Emperor of the Cossacks, p. 45
  3. 3,0 3,1 Alexander, 1973, p. 46.
  4. Alexander, 1973, p. 46–47.
  5. Alexander, 1973, p. 49.
  6. Autocratic Politics in a National Crisis, p. 142
  7. Alexander, 1973, p. 55.
  8. Autocratic Politics in a National Crisis, pp 144–145 & 175
  9. B.H. Summner, "New Material on the Revolt of Pugachev," The Slavonic and East European Review 19, (Juny 1928): 121–22
  10. [enllaç sense format] http://countrystudies.us/russia/4.htm
  11. [enllaç sense format] http://www.skiptonps.vic.edu.au/history/kazakhis.htm Arxivat 2006-08-21 a Wayback Machine.

Bibliografia

  • N.F. Dubrovin, Pugatxov i egó soóbsxniki (Rus.; Petersburg, 1884).
  • Catherine II., Political Correspondence (Rus. Fr. Ger.; Petersburg, 1885, &c.).
  • S. I. Gnyedich, Emilian Pugachev (Rus.; Petersburg, 1902).
  • "Dokumenti stavki Ie.I. Pugatxova, povstàntxeskikh vlastei i utxrejdeni, 1773–1774 gg."
  • AN SSSR, In-t istórii SSSR, Tsentr. gos. arkhiv drev. àktov (Rus., Moscou, 1975..
  • Pugatxóvsxina. Moscow: Gosizdat, 1926–1931.
  • Pushkin, Alexander. Earl Sampson, trans. The History of Pugachev. Michigan: Ardis, 1983.
  • Summner, B.H. "New Material on the Pugachev Revolt", The Slavonic and East European Review 7 (June 1928): 127–133
  • Alexander, John T. Autocratic Politics in a National Crisis: The Imperial Russian Government and Pugachev's Revolt. Indiana: Indiana University Press, 1969.
  • Alexander, John T. Emperor of the Cossacks (en anglès). Kansas: Coronado Press, 1973. ISBN 978-0872910454. 
  • Longworth, Philip. "The Pretender Phenomenon in Eighteenth-Century Russia", Past and Present, No. 66. (Feb., 1975), pp. 61–83.
  • Otto, Elena Palmer; Übersetzt von Elena. Peter III. : der Prinz von Holstein. Erfurt: Sutton Verlag, 2005. ISBN 3-89702-788-7. 

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9