Olius

No s'ha de confondre amb Oliu.

Olius

Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
41° 58′ 40″ N, 1° 33′ 18″ E / 41.977751°N,1.554937°E / 41.977751; 1.554937
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Solsonès
Capital	el Pi de Sant Just
Població humana
Població	1.003 (2024) (18,3 hab./km²)
Llars	17 (1553)
Gentilici	oliuenc, oliuenca
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat d'abastament d'aigua del Solsonès
Superfície	54,8 km²
Banyat per	Cardener i pantà de Sant Ponç
Altitud	742 m
Limita amb	Lladurs Riner Llobera Pinell de Solsonès Clariana de Cardener Navès Solsona Castellar de la Ribera
Organització política
• Alcaldessa	Marta Comitre i Sala (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	25286
Codi INE	25151
Codi IDESCAT	251517
Lloc web	olius.cat

Olius és un municipi i poble de la comarca del Solsonès, amb capital al nucli del Pi de Sant Just.

• Llista de topònims d'Olius (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc)

Es troba al bell mig de la comarca. És un municipi molt ample car té una extensió de 54,5 km² i prop de 9 km. d'amplitud d'est a oest. Les seves terres rodegen tot el terme de Solsona, menys per la part nord que limita amb el municipi de Lladurs. Per llevant, limita amb Navès; pel sud limita amb Clariana de Cardener, Riner i Llobera i per ponent limita amb Pinell de Solsonès i Castellar de la Ribera.

A l'interior del terme municipal de Solsona hi ha l'enclavament de Mirabella

Excepte en la seva franja més occidental el terme es troba a l'altiplà del Solsonès, a la Depressió Central a unes altituds que oscil·len entre els 600 i els 800 m a la franja de llevant, aquest altiplà es solcat de nord a sud per la vall del Cardener i en aquest sector les altituds oscil·len entre els 500 i els 600 m. A la franja de ponent, per contra, el territori s'enlaira a causa de les serralades que, també de nord a sud, solquen el centre de la comarca a manera d'espina dorsal. En aquest sector les altituds oscil·len entre els 800 i els 930 m assolint-se la cota màxima al cim del Torregassa, de 938,2 m d'altitud.

El Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya inclou els següents accidents orogràfics:

Serralades

el Serrat Alt, la Serreta, el Serrat de l'Hostal de les Forques, el Serrat del Moro i el Serrat del Vent.

Cims

El Castellvell, el Serrat Alt, el Serrat de la Talaia, el Serrat de la Torregassa, el Serrat de Sant Bartomeu, el Serrat del Villaró, el Serrat Xiroi, el Torregassa i el Villaró

Collades

La Collada de Clarà.

Plans

El Pla de Golferics, el Pla de l'Àliga, la Plana del Villaró els Planells de Torredeflot i els Plans d'Olius.

Altres orònims

La Costa de la Rebollosa, la Costa de Vilafranca i la Costa del Bisbe.

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 14 18 17 223 532 847 589 522 488 416

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 487 572 600 559 475 323 448 507 494 494

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 482 520 555 582 610 686 789 841 881 902

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 929 961 981 985 1.003 - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Amb l'anomenada Reconquesta apareixen les primeres notícies d'Olius.^[2]

Els edificis més emblemàtics del municipi són l'església romànica de Sant Esteve d'Olius, de finals del segle xi i el Cementiri d'Olius.

És un dels monuments cabdals de l'arquitectura llombarda del darrer quart de segle xi. El temple d'art romànic va ser consagrat l'any 1079, pel bisbe de la Seu, Bernat Guillem. Hi dedicà dos altars, un a dalt, en honor de Sant Esteve i l'altre a sota, en la confessió o cripta, en honor del Sant Sepulcre i de Santa Maria.

L'església és un temple de grans proporcions (36 m per 10 m) amb una sola nau de volta de canó, sostinguda per quatre arcs torals. L'absis de semicercle manté l'amplada i l'altura de la nau. En la seva part de fora s'hi dibuixen arcuacions cegues i lesenes.

La cripta forma un espai rectangular de 10,4 m per 6,28 m, dividit en tres naus de quatre tramades que aguanten arcs de mig punt i voltes d'aresta. L'estança rep llum per tres finestres de dobre esqueixada (vegeu fotografia adjunta), amb notable pendent cap endins.

L'any 1915 es va encomanar el projecte d'un nou cementiri a l'arquitecte diocesà Bernardí Martorell i Puig, home de confiança del bisbe Vidal i Barraquer. Era un arquitecte d'estil modernista que va rebre la influència d'Antoni Gaudí i de Lluís Domènech i Muntaner.^[3] També va signar obres com les esglésies de Puig-Reig, Mollerussa i Figols.

L'espai escollit per fer el nou cementiri fou un de roques caigudes, voltades d'alzines. Les roques caigudes simbolitzen la mort, mentre les alzines, sempre verdes, simbolitzen la vida. Vida i mort com expressió d'un cementiri cristià. L'entrada està formada per un arc parabòlic típicament gaudinià.

L'interior és un espai de planta irregular, adaptat al terreny, on les tombes i els panteons són excavats en les roques i segueixen el sentit ascendent de la muntanya. Sobresurt l'esvelta agulla amb una creu cònica per la seva altura i per la seva execució a base de petites pedres sobreposades que es van apropant fins a arribar al cim, acabat amb una doble creu. Al peu d'aquesta creu hi ha la tomba dels rectors d'Olius.

• Rasa de Torregassa.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olius

• Pàgina web de l'Ajuntament Arxivat 2021-02-25 a Wayback Machine.
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya