Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Ogodeïdes

Infotaula d'organitzacióOgodeïdes
Dades
Tipusdinastia Modifica el valor a Wikidata

Els ogodeïdes o ogedeïdes són els descendents del fill de Genguis Kan, Ogodei (Ögödei, Ogedei, Ögodei, Ogodaï, Ogotai i Oktay). Ogodei fou gran kan i va ser succeït pel seu fill Guyuk (Güyük). A la mort d'aquest el 1248 es va produir un virtual cop d'estat que va apartar de la branca del poder en favor dels tuluïdes (descendents de Tului) representats per Mongke (Möngke).

Ogodei va tenir cinc altres fills: Godan (Goslan), Kütchü, Karatchar, Kachin i Kadan. Molts prínceps de la branca van acabar executats o exiliats. No obstant Khublai Khan (1260-1294) va protegir a Chiramon (fill de Kütchü) i altres prínceps ogodeïdes i txagataïdes amenaçats.

L'any 1260 Khublai va pujar al tron i després de vèncer en la Guerra Civil Toluida el 1271 va proclamar la dinastia Yuan[1] i va establir la nova capital a Cambaluc, l'actual Beijing l'any següent. Khublai va prendre va intentar, sense èxit, recuperar el control dels Txagataïdes i Ogodeïdes i l'Imperi mongol es va fracturar en quatre khanats o imperis separats, cadascun perseguint els seus propis interessos i objectius: el khanat de l'Horda d'Or al nord-oest, el Kanat de Txagatai a l'Àsia central, l'Ilkanat a l'Iran i la dinastia Yuan a la Xina, amb seu a Cambaluc, l'actual Beijing,[2] encara que els emperadors posteriors de la dinastia Yuan eren considerats els sobirans nominals dels kanats occidentals.

El ogodeïda més important fou Kaidu Khan (Qaidu Khan, Qaydu Khan, Kaydu Khan) que va aspirar a ser gran kan i va dominar com a tal el kanat de Txagatai. A la seva mort el 1301, el fill Orus va aspirar a la successió però finalment fou un altre fill, Chapar Khan, qui el va succeir (1303) però va perdre poder i el 1306 fou derrotat i desposseït de la major part dels seus dominis. El 1307 els que li quedaven foren repartits entre el seu germà Yangichar, i Tügme, un net del kan Güyük. Revoltats Chapar Khan, Orus, Yangichar i Tügme el 1309 foren derrotats i es van sotmetre al gran kan establint-se a Pekín acabant així políticament la branca (1310).

Referències

  1. Journal of Central Asia. Vol. 16. Centre for the Study of the Civilizations of Central Asia, 1993, p. 19. 
  2. Allsen, Thomas. «The rise of the Mongolian empire and Mongolian rule in north China». A: Denis C. Twitchett; Herbert Franke; John King Fairbank. The Cambridge History of China: Volume 6, Alien Regimes and Border States, 710–1368. Cambridge University Press, 1994, p. 413. ISBN 978-0-521-24331-5. 

Bibliografia

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9